Un divendres qualsevol d’aquest estiu, que cada cop és menys futur i més present, sortiu a passejar per la ciutat de Tarragona. Feu-ho al vespre, per evitar la calor, i aprofitant la fresca, passeu per la confluència del Cós del Bou i Baixada de la Peixateria. Veureu una aglomeració de gent que s’aplega al davant d’una portalada oberta. A dins, centenars i centenars de persones amb la santa mania de pujar els uns damunt dels altres sense parar, sovint fins passada la mitjanit.
En aquell espai, que, com dèiem a l’article anterior, sembla ben bé un formiguer, s’hi ha gestat un colós com el 3 de 10 amb folre i manilles o ratxes com dotze cincs de nou amb folre descarregats consecutivament. Certament, la Colla Jove Xiquets de Tarragona s’ha fet gran al seu local del Carrer Cós del Bou. La relació entre la colla i el seu carrer és, probablement, de les més dúctils que es coneixen. L’arrelament és tal que costa d’imaginar-se la Colla Jove lluny del Cós del Bou… i viceversa. També és cert, però, que l’edifici de l’antic Parc de Bombers ha quedat petit per als de la camisa morada.
Quan us acosteu al local de la Jove, podeu provar d’entrar-hi i, entre camises i faixes amarades de suor, arribareu a les escales que us duran al pis de dalt. Un passadís amb barana us permetrà veure l’assaig des de dalt i contemplar l’arquitectura pura de les pinyes, folres i manilles. I també us permetrà veure que, tanta gent com són, gairebé no hi caben. Si us hi acosteu abans de grans diades (El Catllar, un Concurs, o una Santa Tecla, entre moltes altres), comprovareu que les pinyes queden encaixades per la paret, que impedeix engrandir-les. Un problema de seguretat que reforça el que reclama la Jove, amb totes les lletres, des d’aquesta setmana: una ampliació del seu local.
Han optimitzat tot l’espai que tenen, han retirat el rocòdrom per guanyar centímetres i han reorganitzat el pis de dalt, de manera que també han guanyat espai per a l’àmbit administratiu. Amb l’ajut de l’ajuntament, també han instal·lat a la cúpula un sistema de ventilació que els permeti suar una mica menys entre tanta gent, poc espai i excés d’estiu. Els deures estan fets i el xiclet està estirat al màxim. Ara toca fer un pas més. I toca no tan sols pels motius exposats fins ara, sinó per un que és tan o més important: adaptar l’espai a la categoria social de la colla, tant en el context de la ciutat com en el del món casteller.
La Jove és, probablement, una de les entitats amb més membres actius a dia d’avui. Els seus castellers, amb més o menys compromís; amb més o menys dies de camisa, s’acosten al miler de persones, una xifra poc abastable per a moltes entitats de la ciutat. En el món casteller, es tracta d’una dada també inapel·lable, que avui per avui, només poden igualar els totpoderosos Castellers de Vilafranca. Si en teniu ocasió, visiteu els locals de les altres grans colles del món casteller: els Verds, les colles vallenques o els Minyons de Terrassa, per posar un exemple, disposen d’unes instal·lacions àmplies que fan que no hagin de patir (tot el contrari, naturalment) pel seu creixement social i casteller.
Per tot això, la Jove ha de fer gran el seu formiguer del Cós del Bou. Per tot això i perquè després d’un any reclamant la redacció del projecte bàsic, l’Ajuntament encara no s’hi ha posat. Que passi la campanya i que comenci la feina!
