A la recta final de la campanya es va confirmant allò que s’intuïa des de fa temps i que personalment ja vaig expressar amb claredat en un article publicat al FET el passat 5 de maig titulat ‘Sense alternativa a Ballesteros’. L’actual alcalde serà el més votat a les eleccions del proper diumenge i podrà mantenir el càrrec perquè la seva victòria serà prou àmplia en relació a les formacions que aspiren a la segona posició.
Aquesta, de fet, serà la gran novetat del 24-M a Tarragona en relació a comicis anteriors: la batalla per darrere del líder serà més oberta que mai, amb tres o quatre partits optant a llocs de podi. Fa quatre anys, a CiU i PP només els van separar tres vots. Ara, se’ls hi poden afegir Ciutadans i ERC (preferentment, el primer) en aquesta lluita metafòrica d’un pilot a l’sprint que persegueix al líder Ballesteros des de la distància.
El clàssic pols ideològic entre esquerres i dretes i entre candidats millor o pitjor acceptats per l’electorat suma en aquesta cita electoral -i en les següents- un tercer eix, molt nou i que circula a gran velocitat: el que confronta l’hegemonia dels partits tradicionals davant les sigles i cares noves, que exploten els casos de corrupció per atacar la vella política. El cas de Barcelona n’és evident: la lluita per l’alcaldia entre Trias i Colau és el millor exemple de la importància d’aquest nou eix davant la cita del 24-M.
A Tarragona, Ballesteros -tot i que amaga les sigles del seu partit- simbolitza la vella política i la manera de fer tradicional i clàssica. Davant l’absència d’una figura opositora potent que pugui fer ombra a l’actual alcalde, Ciutadans s’ha situat hàbilment com el partit que millor representa les ganes de canviar de cares a l’Ajuntament i regenerar el sistema. Aquí no importa el candidat local (qui el coneix?) ni el programa de futur per a la ciutat (què han proposat?); només cal mostrar la cara del líder, sortir molt a la tele i utilitzar l’eslògan tan sobat del ‘canvi’ per sumar vots a cabassos.
PARTITS O CANDIDATS
En quina clau votaran més els tarragonins el proper diumenge? Si es vota sobretot per les sigles, Ciutadans té molt a guanyar i el més perjudicat en podria ser el popular Alejandro Fernández i el seu PP en hores baixes. També en aquest eix sortiria beneficiada ERC, que fa un any ja es va emportar el triomf de les europees, i la CUP com a força emergent que ha fet molta i bona feina en altres consistoris. Les sigles PSC són una llosa per a Ballesteros, però aquest salvarà els mobles per la seva personalitat. El cas de CiU resulta una incògnita, pel canvi atrevit i a última hora de candidat en favor d’Albert Abelló. I el vot a IC-EUiA està a mig camí dels que voten sigles i/o candidata.
La campanya electoral aquesta vegada té un pes molt més important que en ocasions anteriors. Els electors dubten, canvien d’opinió i, potser, no decidiran el seu vot fins a l’últim moment. Els debats entre candidats i els missatges d’última hora poder tenir-hi certa incidència. Les enquestes no són gaire de fiar, però en el cas de Tarragona apunten en la direcció correcta quan marquen la victòria dels socialistes i un imprevisible podi amb la segona i tercera força política. Aquí tot està obert i qualsevol resultat és possible.
Pronòstic complicat. Incertesa en gairebé tot, menys en una cosa: al Saló de Plens de la plaça de la Font hi haurà més fragmentació, més pluralitat i més obligació de pactes. Els seients ara buits s’han d’omplir de bones idees, gestió eficaç i lideratge.
