Advertisement
Carregant ...

LA IL·LUSIÓ D’UN VELL SOMNI

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

capce

Una tornada enganxosa, un ritme d’aquells que et fa cantar quan la sents per segon cop, una melodia que ens va fer a tots enganxar-nos, a la que com publiquem a la darrera revista del Fet a Tarragona, ha de ser com una cosa semblant al “You’ll never walk alone” grana.

Un cop més aquella cançó, aquell “Por tí”, s’ha convertit en l’himne oficiós d’una celebració d’un ascens. Amb onze anys d’història; jugadors i aficionats segueixen “vibrant plens d’emoció”, “dient-li al món que ja estem aquí” i “unint esforços per guanyar per tu”. Com si res no hagués passat, com si el temps no s’hagués aturat aquella tarda de Llagostera, com sí tot tornés a començar a partir d’un nou punt de partida, com si ja s’hagués obert el parany on ens vam atrapar la passada temporada.

Els jugadors del Nàstic arribant a la Plaça de la Font Foto:Lourdes Gasol

Els jugadors del Nàstic arribant a la Plaça de la Font Foto:Lourdes Gasol

El Nàstic ha tornat a segona A per la porta gran. Ho ha fet amb registres de rècord i amb l’autoritat d’un equip que ha llegit a la perfecció cada capítol d’una temporada, on fins i tot ens hem estalviat gairebé el patiment. Campions de grup i solvents com sempre al Nou Estadi, en el partit de tornada decisiu, els de Vicente Moreno han seguit el seu ritme constant per demostrar que estaven preparats per esborrar fantasmes i treure espines clavades d’ara fa un any.  La indignació d’aquell ascens que no va poder ser, s’ha convertit durant bona part de la temporada amb una ràbia ben gestionada que ha aconseguit treure aquell punt de rauxa necessari per a qualsevol equip. S’ha convertit també amb el seny i amb tocar de peus a terra, sense voler fer plans de futur, sense pensar en la realitat que ens envoltava.

El guió l’ha escrit un tal Vicente Moreno, que va arribar com de sobte i que amb el seu caràcter tranquil, gairebé de gel, ha portat al Nàstic a tocar la glòria d’un ascens amb la mà. Moreno és tan metòdic que no es deixa anar ni per celebrar un ascens encara que proclami, portat per l’eufòria, que la pròxima estació és la primera divisió.

Marcos celebra el tercer gol. Foto:Nàstic

Marcos celebra el tercer gol. Foto:Nàstic

La veu cantant de Luismi ha guiat a l’orfeó grana perquè aquest afinés en una faceta poc assajada fins ara com era la de les celebracions. Un per un els jugadors del Nàstic han anat passant en l’ordre que Luismi i Rocha improvisaven. L’escena del balcó va ser una estampa més de la temporada on el desordre organitzat posava cada peça al seu lloc i tot anava quadrant a la perfecció en el puzle d’una campanya històrica. Aquest cop no han calgut miracles, ni tan sols alguna jugada decisiva, ni un penal aturat, ni aquell córner de Zamora, l’ascens ha estat com programat, com si tot estigués escrit i com si algú hagués bufat aquella pilota de Lago que després de tocar al pal obria el camí cap a segona A. L’equip s’ha deixat anar quan ha calgut i ha regalat moments del millor futbol vist al Nou Estadi en anys, però també hem vist la cara més conservadora d’un Nàstic que ha jugat amb tot allò que implica una temporada ben entesa. Tot el que ha de servir per acabar aconseguint l’èxit marcat des del principi. Un repte que tot i la pressió inicial va ser acceptat des del primer moment per tots plegats.

La Plaça de la Font es buida a poc a poc, entre pot de fum i bengala vermella, entre tots aquells somriures de punta a punta i els milions d’abraçades a què ens hem sotmès  des del migdia. No hi ha racó de Tarragona que no hagi sentit un felicitats, que no hagi vist una llàgrima petita que s’escapa sense voler o que no hagi olorat aquella sensació poc explicable dels sentiments més bàsics que implica el futbol.

Ara sí, ja ho podeu dir, amb la poca veu que us quedi: “Hem tornat

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Al Rafa González, per tantes estones i per seguir empentant i bufant des d’allà on siguis.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *