Dotze castells superiors al 3 de 9 amb folre, dues aletes als deu pisos, un parell de castells nets —un de cada, per no avorrir-nos—, sis manilles… podríem seguir enumerant dades però ens serviria de ben poc no tenir en compte les sensacions, els molts intangibles que ahir al migdia van contribuir a donar a Tarragona un Primer Diumenge de Festes de contrastos i amb molts canvis de dinàmiques en les quatre hores de castells. Si fem una primera anàlisi a nivell superficial, una de les dades que més crida l’atenció és la quantitat de caigudes: onze. Que són moltes? Cert. Però a ningú li agrada caure i cap de les quatre colles d’ahir a la plaça de la Font es caracteritza per estirar més el braç que la màniga. Els castells poden caure i cauen —i més aquestes bèsties— però també pecaríem si en el globus de perfeccionament que viu el fet casteller obviéssim la dada d’ahir. Per tant: reflexió tranquil·la però alarmisme zero.
Tarragona va tenir en les seves dues colles participants d’ahir dues cares de la mateixa moneda. La cara i la creu, juxtaposades a tocar de la façana de la plaça de la Font. L’eufòria contra la decepció, com tantes altres vegades. Ahir va ser el dia dels Xiquets de Tarragona i això que Roger Peiró i els seus van arrencar sense saber resoldre un mal que sembla gairebé endèmic. No hi ha manera de tornar a descarregar el 2 de 9 amb folre i manilles. No és que donem poc valor a coronar-lo, tot el contrari, però la colla contagia el perfeccionisme i les cares llargues quan els cau. A partir d’aquí, però, tot notes positives, amb l’estrena del 5 folrat i el pilar emmanillat, dos castells perseguits pels matalassers i que ahir els van permetre fer festa grossa al carrer Santa Anna. El pack els permet prendre’s Santa Tecla sense urgències i aprofitar els darrers quaranta dies de temporada per descarregar els tres gammes extra.
La Jove va recordar ahir que també hi ha mals dies. Després d’unes quantes temporades acumulant Amparitos i càntics diversos, els del Cós del Bou van patir un cop inesperat que hauran de gestionar per mirar de redreçar el camí d’aquí a escasses 48 hores. El 5 de 9 amb folre cau i ahir la colla va trobar-s’hi: en duien 14 de descarregats consecutivament i que un quedi en carregat no és cap drama, però sí que fa nosa a l’hora d’afrontar amb la màxima serenor objectius ulteriors. Després venia un 3de10fm que va cedir massa aviat i el pas del temps, el desgast físic per les caigudes i la moral minada van descentrar la colla fins a fer-la irreconeixible en els assalts a l’assumidíssim 4 folrat. Els de la camisa morada ens han donat anys d’arguments per creure que ahir va ser una anècdota, un accident. Un mal dia en unes quantes temporades. La diada del dia 23 es frega les mans.
Bravo per les colles convidades que van arribar a Tarragona, un any més, a donar-ho tot, amb la sort que el ‘tot’ casteller és, actualment, estratosfèric. El duel categòric entre Colla Vella i Castellers de Vilafranca va tenir ahir un nou combat a la plaça de la Font que és, juntament amb els espectadors, la màxima beneficiada. En una batalla contra elles mateixes, vallencs i vilafranquins van permetre que la ciutat veiés, per primera vegada, un castell de deu fora de les graderies de la TAP. Ahir, de cop, uns i altres van fer-li l’aleta. La Colla Vella va punxar en l’espadat — 4 de 9 amb folre i el pilar i pilar de 8 amb folre i manilles carregats — però va estar insultant descarregant el 4 de 9 sense folre. Els de Manel Urbano semblen, literalment, no tenir aturador ni en recorregut ni en ventall. Un dels actius que els de la camisa rosada posaran en valor d’aquí a finals d’any, fins a Santa Úrsula o Vila-rodona: construccions solvents en una gamma àmplia que encara té castells a la recambra i que la Vella està disposada a servir aquesta tardor.
L’excel·lència dels Castellers de Vilafranca els porta a no estar exultants per no haver superat Sant Fèlix. Però ahir van igualar-lo a Tarragona. Potser a la dimensió del que van fer ahir li cal perspectiva, tot i que per als amants de les puntuacions ahir els vilafranquins surten amb la millor actuació de plaça. El castell de 10 va mostrar més recorregut que els darrers coronats, el 3 de 9 amb folre i l’agulla va tornar a ser fàcil i a la torre sense folre li va passar el que és habitual: que descarregar-la sigui quelcom sobrehumà. Els Verds seguiran amb la voluntat de treure’s espines per afrontar el tram final d’any amb reptes més ambicisos.
Tot plegat, a la primera de les cites castelleres d’aquesta Festa Major. Faixa guardada fins al dia de la patrona, quan els Xiquets arribaran més relaxats però amb ganes de guerra, la Jove buscarà fer un exercici de reafirmació en plaça pròpia i les dues colles “petites” buscaran desfer-se de l’adjectiu per la via dels castells de vuit. Això no s’atura!
[…] els del Cós del Bou van topar amb un mur. No cal descriure’l perquè ja recordem el desencís del Primer Diumenge de Festes, que es va agreujar a la diada de Santa Tecla. Sense embuts: la Jove va fer una mala Festa Major. […]