Ja ensumo els comentaris de la caspa tarragonina. Ja sento en veu baixa el menyspreu dels sectors més immobilistes de la ciutat, dels que mantenen un discurs de greuge permanent. Ja detecto
Cromos de cartó, l’olor de la pega pritt i aquella emoció d’anar al quiosc a buscar el sobre on sortien les cares d’una època encara amb força tipus amb bigoti i
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i mostrar-li publicitat i continguts del seu interès. En continuar navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació