Una petita illa grega, Lesbos, ha esdevingut el símbol de desenes de milers de persones que fugen dels seus països en guerra amb l’esperança de trobar un futur digne a Europa. No heu vist encara el documental To Kyma. Rescat al mar Egeu, que TV3 va emetre a finals de gener? És un programa colpidor, brutal, que no ens pot deixar indiferents. Una hora de televisió intensa que explica la tasca incessant d’un equip de socorristes catalans intentant salvar vides.
La tragèdia humanitària, que va esclatar el passat estiu als mitjans de comunicació europeus, ens ha acabat tornant insensibles al cap dels mesos. Vist el documental, assumida la tenacitat i valentia dels voluntaris d’una ONG catalana i comprovada la incapacitat de la Unió Europea per gestionar l’èxode humanitari i l’acollida dels refugiats, ningú pot oblidar que això està passant al Mediterrani, el mar que banya les platges i el port de Tarragona.
D’aquí 16 mesos tenim marcat al calendari local que la ciutat acollirà un esdeveniment esportiu que s’anomena ‘Jocs del Mediterrani’. Hi participaran representants de diferents especialitats esportives i de països de la riba nord i sud del mar. Al marge de la gestió i la idionitat de l’esdeveniment -criticades per sectors significatius de la ciutat-, la cita del 2017 ofereix una oportunitat per construir un relat a l’entorn de la pau, el diàleg i la concòrdia.
Els Jocs han de fomentar gestos i missatges en favor de la pau i l’ajut als que travessen el Mediterrani per buscar un millor futur
Potser així aconseguiran el suport d’una part de la població de Tarragona, fins ara indiferent a uns Jocs, que en cap cas s’haurien de quedar al marge de la tragèdia que es viu a les aigües del Mediterrani des de fa anys: les pateres que creuen el mar des de les costes marroquines intentant arribar a Andalusia en són l’exemple més pròxim.
Els organitzadors dels Jocs, a més de trobar contra-rellotge els diners necessaris per a l’esdeveniment i fer complir els terminis en la construcció dels equipaments, haurien de dedicar més temps al relat social paral·lel a la competició esportiva. Pau, cooperació al desenvolupament i ajut als refugiats són conceptes clau. I com que Tarragona no ho pot fer sola, hi ha entitats properes que la podrien ajudar com l’Institut Europeu de la Mediterrània.
L’IEMed és una institució consorciada per la Generalitat, l’Estat i l’ajuntament de Barcelona, dirigida per Senén Florensa, un diplomàtic i ambaixador nascut a Valls, i que compta amb un conjunt d’empreses patrocinadores molt potents i un consell assessor format per personalitats de reconegut prestigi, entre els quals hi ha el tarragoní Enric Olivé, professor d’Història Contemporània a la URV. També hi ha, com a possibles interlocutors, organitzacions intergovernamentals com la Unió per la Mediterrània i, fins i tot, l’ACNUR, organisme de les Nacions Unides dedicat a protegir els refugiats.
El regidor Javier Villamayor em confirma que treballen en aquesta línia, perquè els Jocs no poden quedar al marge de la tragèdia que inunda les aigües mediterrànies. Aquesta setmana he coindicit amb el responsable polític del 2017 en una entrevista als estudis de LANOVA Ràdio. Se’l veu tranquil, però reconeix que està “estressat” per un compte enrere de 16 mesos infernal. Defensa el model de gestió, sense vacil·lar, i es mostra convençut que la ciutat s’acabarà impregnant d’un bon ambient a mesura que s’apropi la cita.
La presentació de la mascota pot ser, ben aviat, el tret de sortida definitiu de l’últim any, l’any clau, decisiu. Però els Jocs necessiten alguna cosa més, necessiten transmetre un missatge més enllà de l’esport. I aquest només pot passar pel de la pau, la solidaritat i el refugi als que travessen el Mediterrani buscant un millor futur.
