Advertisement
Carregant ...

“Falten diners i voluntat política en recerca”

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Joan M. Llobet i Mallafré, al Serrallo, al costat del mar, el seu espai ideal de Tarragona. Foto: AGUSTÍ ARÉVALO

Joan M. Llobet i Mallafré, al Serrallo, al costat del mar, el seu espai ideal de Tarragona. Foto: AGUSTÍ ARÉVALO

Nét i nebot de metges tarragonins molt coneguts, Joan M. Llobet i Mallafré (Tarragona, 1954) és un dels referents a Catalunya quan es parla de substàncies tòxiques i seguretat dels aliments. L’avalen quatre dècades de docència, estades engrups de recerca d’Europa i els Estats Units i la publicació de més de 250 treballs científics, la majoria per analitzar la presència de contaminants als aliments.

“El mar és vida, plaer i fantasia alhora. Et permet imaginar coses impossibles”. Ens citem al Serrallo un matí d’hivern massa suau i ben assolellat. “M’agradaria navegar totes les hores del dia, però no puc ni per temps ni per diners”. Passegem una estona al costat de les barques buscant amb el fotògraf una bona localització. “El pare treballava d’administratiu a la botiga de l’avi, Efectos Navales Llobet, allà on veus aquelles persianes grises abaixades”. Carrer Trafalgar, front marítim, un espai ampli dedicat ara a l’oci i la restauració. “Curiosament, no vaig viure mai al Serrallo, però hi venia cada dia a veure el pare i m’hi sento molt vinculat”. Les marquesines construïdes amb la remodelació del passeig recorden l’estructura de l’antiga fàbrica de gel. “La meva relació amb el mar és lúdica i sentimental, mai ha estat professional”. Joan Maria Llobet i Mallafré (Tarragona, 1953) és doctor en Farmàcia per la Universitat de Barcelona (UB) i professor de Bioquímica i Toxicologia per la URV i la UB. Tota una vida dedicada a la docència, amb moltes incursions en l’àmbit de la recerca en temes toxicològics i de seguretat alimentària. De jove, però, estava predestinat a estudiar Medicina i a seguir la petjada dels metges de la nissaga familiar.

 

Què representen per a vostè l’avi i els oncles Mallafré?

L’avi, Joan Mallafré Guasch [que dóna nom al carrer de davant de l’Hospital Joan XXIII], era un metge a l’antiga, bona persona, afable, que visitava els pacients, els sabia escoltar i a vegades no els cobrava perquè molts no tenien ni cinc. El seu enterrament a l’església de Sant Francesc va ser multitudinari. Els meus oncles Pere i Santiago també han estat molt estimats pels tarragonins. Per a mi eren uns referents, però quan va arribar el moment de decidir els estudis no em vaig veure capaç de superar l’angoixa i el patiment per les persones malaltes i afrontar la mort d’un pacient. Va ser una barreja de por i inseguretat personal. El tema de la salut m’interessava, i llavors a Catalunya la bioquímica estava en un moment reeixit. Em va atreure la disciplina i em vaig apuntar a Farmàcia a la UB perquè hi havia el grup de bioquímica més potent de l’època.

 

Aviat farà quaranta anys que dóna classes. D’on li ve aquesta passió per la docència?

Per un cúmul de casualitats i per la relació que acabava d’encetar amb el professor Josep Lluís Domingo, començo a impartir classes poc després de llicenciar-me, el 1976. La docència és més de la meitat de la meva vida, m’agrada molt i m’ha donat moltes satisfaccions. La recerca també m’interessa, però té uns clarobscurs pronunciats: moments de gran intensitat i també de decepció, perquè els resultats no arriben o no trobes les vies de finançament necessàries. Aquests aspectes que no estan a les teves mans et provoquen frustració. En la docència, en canvi, tu n’ets el principal responsable: si tu t’entregues a la classe, els alumnes ho noten, i si no t’has preparat la sessió també ho detecten. Percebre aquesta connexió amb l’estudiant no té preu.

(…)

Així arrenca l’entrevista al toxicòleg tarragoní Joan M. Llobet i Mallafré que publiquem sencera al número 16 del FET a TARRAGONA. La revista la podeu comprar a les llibreries i quioscos de la ciutat. De regal, tindreu el segon fascicle (dedicat a les Muralles romanes) del col·leccionable ‘Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió’.

També podeu aprofitar la revista i el col·leccionable per fer-vos-en subscriptors/res per només 30€ l’any.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *