Estimat director,
Espero que hagis gaudit de les curtes vacances de Setmana Santa. Si has anat a veure el Nàstic deus haver gaudit, punyetero, que si seguiu així encara fotreu a pujar a Primera. Suposo que el nostre benvolgut Quim Pons deu estar que no hi passa, per les portes, de tanta eufòria grana. Jo, per la meva part, i com que sóc home de fe, m’he passat aquests darrers dies fent penitència per la capital del Baix Camp.
He llegit a la premsa de la capital que torneu a estar entretinguts amb els Jocs del Mediterrani. El temps va passant, amic meu, i tot són males notícies. Si no vaig errat, aquesta mateixa setmana han de venir a Tarragona els senyors del COI a veure si esteu fent els deures. Porteu-los a dinar bé al Serrallo, per si de cas, que potser així els estoveu. Tot és, a hores d’ara, una gran incògnita. I el cas més simbòlic és el del Palau d’Esports.
Es veu que com les empreses que us l’havien de construir estan ben pelades, a la Generalitat el que li ha semblat més oportú és tirar enrere el concurs i apa, som-hi, muntem-ne un de nou. Total, encara hi sou a temps, després de tot només queda un any per a la gran cita de la demarcació i el més calent és a l’aigüera. Si els projectes presentats fins ara eren de 9 milions com a màxim, és d’esperar que caldrà acceptar-ne un de més baratet. Quins Jocs més low cost que ens esperen, company!
Com era d’esperar, les reaccions polítiques no s’han fet esperar. Tot és tan previsible que fa mandra i tot, però mira, com que un dels qui ha parlat és n’Abelló, ho comentaré. Ja saps que el convergent és la meva debilitat. Pel que he pogut llegir, diu que el govern de l’Estat ha fet “boicot” als Jocs tarragonins i que ja és hora que el nou soci d’en Josep Fèlix, n’Alejandro, “espavili” per tal que la cita olímpica rebi els dinerons promesos des de Madrit. Em penso, però, que allà a la Meseta tenen altres maldecaps.
I diu el gran Abelló que “no fer res i culpar els altres és molt fàcil”, dels senyors del PP. Vaja. Que no és això, la política? Que no es tracta de desgastar els adversaris per veure com cauen i pispar-los la cadira? Ai, no, calla. Que l’essència de la política és el servei als ciutadans. 15 milions, havien de venir. I finalment us en donaran una mica més de 3. Que encara no han arribat. Quina una n’ha organitzat, el vostre alcalde, amb això dels Jocs.
Ben cordialment des del Viena de la plaça del Prim,
