12.8 C
Província de Tarragona
Dimarts, març 19, 2024

Ovació al bon futbol

La gent ha tornat al Nou Estadi. 10.227 espectadors van veure en directe el Nàstic 4- Córdoba 4. Foto: Fermín Serrano
La gent ha tornat al Nou Estadi. 10.227 espectadors van veure en directe el Nàstic 4- Córdoba 4. Foto: Fermín Serrano

Recordo com si fos ara aquell article d’un clàssic de la temporada 2006/07 titulat “Nàstic“. Va ser un dels primers escrits al Fet a Tarragona i era per intentar cercar que en quedava de tot allò en època de vaques massa magres. Aquest cap de setmana i després de la decepció d’un clàssic amb molt poc futbol, he recordat aquelles línies de Youp Van’t Hek a la seva crònica pel diari holandès NRC del clàssic (Barça-Madrid), amb un titular gros “Nàstic”. Aquell dia va ser per impressionar a un nouvingut al Nou Estadi que no sé què hauria escrit si hagués pogut tornar a fer la comparativa aquests dos darrers dies.

Palanca celebra el que va ser el 3 a 3 després d'una jugada d'estratègia. Foto:Nàstic
Palanca celebra el que va ser el 3 a 3 després d’una jugada d’estratègia. Foto:Nàstic

Segurament en Youp hauria vist que quan el Nàstic es deixa anar, recupera el seu instint més primari, aquell que ha ensenyat els darrers anys i que el porta a ser un equip metòdicament desendreçat. El joc entre línies d’un Emana que creix a cada partit, és decisiu per entendre un equip que aprofita els pocs espais que es troben en aquella zona on aquest esport s’acostuma a crear. El futbol al primer toc ben entès i aquella rapidesa d’execució que et fa donar la passada concreta fan que quan la pilota passa per les botes d’Emana el joc flueixi i tingui aquella senzillesa aparent que fa gaudir del futbol.

Els grana demostren que cada partit que passa l’equip es fa més madur i és capaç de remuntar fins a quatre vegades un marcador que semblava que no es volia tancar i un partit que va sentir repetida més cops que mai allò del “que no s’acabi mai”. Dos gols per veure repetits fins a cansar-se de Lobato i Palanca i el repertori etern de genialitats d’Emana van fer que el quatre a quatre final encara agafés un toc més de plàstic i èpic a l’hora. Els problemes defensius s’aparquen i els retrats en els gols del Córdoba s’abandonen per fer bona la filosofia del mestre de fer sempre un gol més que el rival.

El conjunt tarragoní iniciava la jornada amb la intenció clara i l’objectiu amagat de situar-se com a líders de la categoria aprofitant l’ensopegada del Leganés. Tot i no poder arribar a complir aquest repte els de Vicente Moreno  surten més reforçats d’un partit on els punts han acabat importat menys que el futbol. El Nou Estadi es va rendir davant d’un clar homenatge al joc total, on el Nàstic va recuperar aquella pressió i aquella gana necessària per fer coses importants en una temporada. L’empat i sobretot la capacitat de reacció  han de servir perquè l’equip es demostri a ell mateix i a l’afició que és capaç de ser on és per mèrits propis. Els de Moreno es creuen, ara sí, que són on són i que s’han convertit en un equip a batre per la resta de rivals de la categoria.

Anibal es va estrenar amb el Nàstic després d'una gran assistència d'Emana. Foto:Nàstic
Anibal es va estrenar amb el Nàstic després d’una gran assistència d’Emana. Foto:Nàstic

El Nàstic actual s’ha acostumat ja a seguir trencant aquells registres que s’escriuen en alguns apunts però que els últims anys han anat quedant enrere a poc a poc. L’equip dels rècords suma dotze jornades sense perdre i juntament amb l’Oviedo són els dos únics de segona A que han aconseguit aquesta marca enguany. El pròxim repte numèric és el d’igualar el registre de l’any de l’ascens a primera quan els de Luis César va aconseguir estar quinze jornades seguides invictes.

Per aconseguir seguir sumant nous registres històrics, el Nou Estadi serà decisiu per entendre quin serà el destí de l’equip en aquests darrers partits. Fins ara els de Moreno no s’havien trobat amb els grans a casa i de moment el primer test s’ha convertit en un dels millors espectacles dels darrers anys a la ciutat. La gestió a partir d’ara de la barreja entre futbol i sentiments ha de ser aquell punt de trobada que serveixi per dosificar el marge d’error que l’equip ha aconseguit a les darreres jornades. El tècnic del crèdit infinit ha aconseguit fer créixer aquella filosofia del que no vol perdre mai, millorada per la recuperació del gust pel futbol que sovint ha abandonat per exaltar el resultat.

Emana ha tornat a ser el jugador decisiu al terreny de joc. Foto: La Liga. LFP
Emana ha tornat a ser el jugador decisiu al terreny de joc. Foto: La Liga. LFP
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here