Fa ja uns dies va aparèixer un article d’en Josep M. Macias a propòsit de la participació d’elements dels Seguici Popular en la gravació d’un vídeo musical.Tarragona no és precisament una ciutat que destaqui per gaudir d’una societat civil procliu a manifestar públicament opinions i discrepàncies raonades i, per tant, si aquestes són respectuoses benvingudes siguin. Resulten imprescindibles per avançar.
Recentment he entrat a formar part de la Comissió Assessora del Seguici Popular i vaig participar en la decisió qüestionada. Per aquesta raó m’ha semblat oportú seguir l’exemple d’en Josep Maria i, a títol estrictament personal, exposar algunes reflexions. Comparteixo la seva preocupació pel que fa al perill de banalització de les festes. De fet, al meu entendre, evitar la banalització del patrimoni i de la cultura en general constitueix un dels grans reptes als quals s’enfronta la nostra societat, i no sols a Tarragona.
En el cas concret del Seguici Popular, per evitar-ho es pot optar per una estratègia rígida de prohibició de tots aquells actes i participacions que no siguin les estrictament festives i protocol·làries. És una estratègia temptadora però, al meu entendre, excessivament rígida, ideal per a tertúlies de cigaló, però poc útil per gestionar la complexitat. I gestionar implica valorar la particularitat de cada cas i admetre que es pot encertar o equivocar-se. Té raó en Josep Maria quan considera arriscat autoritzar la participació d’elements del Seguici en la gravació d’un vídeo musical, però crec que la majoria dels membres de la Comissió vam interpretar que una prohibició encara ho era més.
“Em preocupen molt més els processos de ‘pamplonització’ de Santa Tecla”
Per què? Doncs perquè la proposta naixia de persones integrades en els col·lectius del Seguici, perquè ja havia estat consensuada en el si d’aquests col·lectius i perquè la iniciativa destil·lava una profunda vinculació emocional i identitari de la gent jove amb els elements del Seguici. I és a ells a qui els tocarà gestionar la festa d’aquí no res. Fins i tot en el cas que no sortís bé, també em semblaria un exercici útil perquè prendre decisions forma part del procés natural de qualsevol creixement, ja sigui personal o col·lectiu.
L’article d’en Josep M. Macias té la gran virtut de provocar la reflexió i, posats a considerar els perills als quals s’enfronta Santa Tecla, personalment em preocupen molt més els processos de “pamplonització” en els quals estem entrant. El tema no és fàcil d’abordar —i depassa l’àmbit de la Comissió Assessora del Seguici Popular— però si no l’enfrontem aviat, és possible que ens toqui penedir-nos en el futur. I no és només un problema vinculat a l’alcohol. Cada cop conec més gent que marxa de la ciutat quan arriben les festes perquè no hi poden viure. Si les festes expulsen els seus veïns, és que alguna cosa no rutlla. Però aquest és un altre tema.
Estic força més d’acord amb el teu punt de vista que amb el del Macias. Al cap i a la fí, el protagonistes del vídeo, com bé dius, tenen vincles amb el seguici. Però quan parles de la participació en actes protocol·laris hi entra també també a la rebuda de l’Arquebisbe??
Avui per avui, en un estat aconfesional i en una societat laica no té cap sentit OBLIGAR els membres del seguici a rebre el cap d’una institució PRIVADA, i en canvi això no va provocar tants articles. A Tarragona ens tocarà reflexionar algun dia sobre aquest tipus d’hipocresies.