L’Arxiu de Tarragona va ser el lloc escollit per la presentació del número 17 del FET a TARRAGONA. No podia ser d’una altra manera atès el contingut històric d’aquesta edició i la vinculació que des del principi l’Arxiu ha tingut amb la revista. El director del FET, Ricard Lahoz, ho feia acompanyat de l’arxiver municipal Jordi Piqué i del periodista Jordi Suriñach. 85 anys després de la proclamació de la Segona República i 80 del cop d’estat, la revista analitza com va ser aquest breu període a la ciutat de Tarragona.
Entre el públic, en una sala plena, i com a convidats d’excepció, Francesc Pedrol, Manel Ortiz i Pere Godall, tres dels quatre tarragonins que van viure el període republicà i que Albert Ollés entrevista a la publicació. En faltava un, en Sebastià Comes, que degut a la seva avançada edat (enguany fa 100 anys) no hi va poder assistir. La peça que té com a protagonistes aquests 4 tarragonins és, en paraules del Ricard Lahoz, “una de les perles d’aquesta edició de la revista”.
Aquest, però, no és l’únic reportatge sobre la República, sinó que n’hi ha diversos més. Jordi Suriñach, amb l’ajut indispensable de diversos historiadors, ha estat l’encarregat d’elaborar els principals articles sobre aquesta època. El periodista reconeixia que ha suposat la descoberta d’una època que, en l’àmbit municipal, li resultava força desconeguda.
De fet, com va explicar l’historiador i arxiver Jordi Piqué, el període analitzat és molt breu, de tres anys i mig, ja que l’experiència va quedar tallada pels fets d’octubre del 1934. Durant aquest tres anys i escaig el govern municipal de Tarragona va haver d’afrontar diversos problemes com el fort dèficit municipal, les altes taxes de desocupació, l’analfabetisme o els problemes d’abastiment d’aigua.
Suriñach i Piqué van destacar que d’aquella època a la ciutat ens queden, per exemple, la reposició del’estàtua dels Despullats a la Rambla Nova i el passeig Arqueològic.La urbanització d’aquest passeig, la millora de l’abastament d’aigua, la construcció d’un mur de defensa del Francolí o la dinamització de la Tabacalera seran mesures que, com va explicar Piqué, l’Ajuntament de l’època impulsà per intentar reduir l’atur a la ciutat.
L’alegria i l’expectació que va generar la República no ha pogut evitar el paral·lelisme amb el moment actual a Catalunya. Un període, el republicà, que també tenia anhels de millores socials, educatives, culturals i que va quedar, com es titula a la revista, en una “il·lusió frustrada”.
LA REVISTA PER DINS
A banda del Dossier dedicat a la República, el número 17 del FET publica altres continguts de gran interès:
– Un reportatge que signa Esteve Giralt sobre les ‘Cases Baixes’ de Torreforta, construides els anys 50.
– Una trobada de Josep Ardila amb algunes parelles lingüístiques formades per voluntaris i aprenents.
– Una entrevista a la doctora en Biologia, Puri Canals, que presideix un organisme internacional sobre la gestió d’àrees marines protegides de la Mediterrània.
– Un perfil d’Albert Ollés i una caricatura ben divertida dibuixada per Txomin Medrano de Magí Seritjol, director del festival Tarraco Viva.
– Un article de Quim Pons per rememorar amb alguns protagonistes el desè aniversari de l’ascens del Nàstic a Primera Divisió.
– Una mirada d’Agnès Llorens a la feina del Napi, Faro i Chicotriste, i·lustradors que retraten l’actualitat de la ciutat amb molta ironia.
Tot això amb més reportatges, i el tercer fascicle del col·leccionable ‘Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió’ dedicat al Fòrum de la Colònia, el podeu trobar al FET a TARRAGONA, a la venda en llibreries i quioscos de la ciutat. També ho podeu rebre còmodament a casa si us en feu subscriptors per només 30 € tot l’any. Sumeu-vos a la comunitat de 550 subscriptors del FET.