.
Quinze anys enrere la Tarragona tropikal vivia el seu moment àlgid, amb una escena musical de reggae i ska vigorosa —recentment destacada com una de les més prolífiques de la Península en el llibre Ska en España. La vida no se detiene (Milenio, 2015), de Gonzalo Fernández i Jaime Bajo—, que comptava amb bandes com Els Penjats, La Thorpe Brass, Twiris, La Wassah Band, Mad Monkeys, Meli & the Xavalins, Alpha Boys School, One Drop o Quicous, entre d’altres. L’empenta d’aquest moviment musical a la ciutat va provocar que s’inaugurés, l’any 2000, al carrer Cartagena, l’Studio 1, un bar amb nom de discogràfica que es va erigir com un punt de referència per als tarragonins que estimen els ritmes sincopats jamaicans. «Era el típic bar on no calia que quedessis amb ningú, perquè ja podies suposar qui t’hi trobaries», declara Pallaretti.
.
A banda de la qualitat que van assolir un bon grapat de grups locals i de l’empremta que va deixar en pocs anys d’existència l’Studio One, aquella època daurada a Tarragona també la van protagonitzar les visites d’artistes de renom com Laurel Aitken, Dave Barker, The Toasters, The Busters, New York Ska-Jazz Ensemble, Skarface, Skatalà, Amusic Skazz Band i Dr. Calypso. «Aitken va tocar un 23 d’abril de 1998 a la sala Golfus», afirma Great Alice amb una seguretat que trasllueix la importància que per a ella van tenir nits com aquella. Els tres entrevistats mencionen també festivals com els desapareguts Reggae Ska Splash Festival de Tarragona i La Granja Fristail del Morell, així com l’encara resistent Reggus de Reus, on han actuat artistes de música ska de la talla de Derrick Morgan o Maroon Town.
.
Aquells eren altres temps també des del punt de vista tecnològic. Pallaretti, Great Alice i David de Rubí rememoren com intercanviaven cintes de casset entre els amics. «Aleshores existia un altre tipus d’investigació, de coneixença musical», manifesta David de Rubí. Les esporàdiques escapades en tren a Barcelona per comprar discos i cassets a la botiga Daily Records, així com la lectura de fanzines d’ska com l’FBI, resultaven extremadament útils, abans de l’eclosió d’Internet i les xarxes socials, per endinsar-se en l’escena especialitzada. Durant uns anys, però, aquests joves tarragonins també van poder comprar discos de música jamaicana ben a prop de casa, concretament al carrer de la Nau, a la botiga Toxic Disc, regentada pel Dudi, un dels creadors de Ganja Nights i músic d’Els Penjats.
.
L’any 2001, immersos en aquest context d’efervescència cultural, cinc joves melòmans —Toni Rude, Gerard Icart, Dudi, Enric Bescós i David de Rubí als comandaments— van engegar un programa dedicat als sons jamaicans a Ràdio Sant Pere i Sant Pau (101.0 fm) denominat Ganja Nights, que durant quinze anys d’història ha divulgat a través de les ones radiofòniques milers de cançons, i que va arribar a disposar, fins i tot, d’una falca locutada per Jeff Roffredo, baixista dels The Aggrolites, un reconegut grup de reggae de Los Angeles.
.
En una caixa de sabates plena de cassets es troba l’arxiu històric casolà d’aquests tres lustres de ràdio. «No veníem a posar la cançó que la majoria de nosaltres ja coneixia, sinó que la motivació de cadascú era tractar de sorprendre els demès amb alguna novetat» explica Pallaretti, que reconeix que aquest caràcter agonístic els permetia, com a mínim durant l’etapa en què ell va freqüentar la ràdio, ampliar coneixements i refinar els seus gustos musicals.
.
.
En els darrers temps, el programa va sobreviure gràcies a la insistència d’un dels seus col·laboradors, Early Albert, que el passat 2015 va morir en un accident laboral. El dimecres 18 de maig, coincidint amb la data en què Early Albert hauria complert anys, els ganjanighters van oferir un programa de comiat d’unes tres hores de durada a Ràdio Sant Pere i Sant Pau, en el qual van intervenir els més de vint col·laboradors que ha tingut «la família» Ganja Nights. La sessió va cloure amb les commovedores paraules d’un David de Rubí visiblement emocionat, mentre de fons sonava la melodia de «You’re wondering now».
.
Malgrat l’adéu radiofònic, Ganja Nights romandrà com a col·lectiu de punxadiscos, organitzant festes, tal com ha fet, segons verifica David de Rubí, des dels volts del 2009. Des d’aleshores han trepitjat ciutats com Barcelona i Sabadell, sales tarragonines com el Tupaquito i El Cau, i festivals com les Barraques de Tarragona i les Barraques de Reus. Amb tot, el Groove s’ha consolidat recentment com el seu habitacle nocturn. «Cada primer dissabte de mes, amb les nostres activitats aconseguim que el bar s’ompli», assegura, cofoia, Great Alice. «La versió no comercial de la música a Tarragona té un nom i es diu Groove», conclou Pallaretti en reconeixement a la feina de Ferran Diví, propietari del local.
.
.
Aquest dissabte 21 de maig, a partir de les 19 hores, a la sala Zero, el col·lectiu Ganja Nights retrà un homenatge, titulat «Rude, rebel and eternal smile», al seu amic Early Albert. Fa mesos que el preparen. Amb motiu d’aquest esdeveniment (una part de la recaptació del qual servirà, segons David de Rubí, com a bo d’ajut per al fill d’Early Albert), Twiris i Tarraco Reggae Quartet, dos conjunts tarragonins que restaven inactius des de fa anys, pujaran de nou a l’escenari per rememorar vells temps. També amenitzarà la nit Cultrum, formació actual de reggae que precisament es va estrenar oficialment en el 10è aniversari de Ganja Nights, celebrat el 2011 a la sala La Vaqueria. «Ens consta que tots els grups tenen moltes ganes de tocar. Ho faran per l’Albert, i això és un valor afegit. Els estem molt agraïts», declara Great Alice.
.
Apassionat dels subgèneres musicals rocksteady i skinhead reggae, Early Albert era, segons Great Alice, una persona que «vivia per la música». Honorant, doncs, allò que l’entusiasmava, tant ella com Pallaretti tanquen la nostra entrevista cantant «Rudi Enamorado», de Jorge Querol con Los Go-Go, al bar La Ramona. Un moment preciós, com els que de ben segur que es viuran aquest dissabte a la sala Zero. From Tarragona with love. Early Albert, somriure etern.
Moltes gràcies per l’article. És agradable veure que vam crear quelcom que ha perdurat fins avui i que les noves generacions de tarragonins volaren. I, sobretot, gràcies per mantenir viva i difondre la memòria de l’Albert. Salut!