14.1 C
Província de Tarragona
Divendres, març 29, 2024

A un any dels Jocs, la darrera oportunitat

La mascota Tarracvs en la visita de fa uns dies a l'escola Saavedra. Foto: MAURI - Ajuntament de Tarragona
La mascota Tarracvs en la visita de fa uns dies a l’escola Saavedra. Foto: MAURI – Ajuntament de Tarragona

D’entrada, s’ha de reconèixer que moltes coses no s’han fet bé en la singladura organitzativa dels Jocs Mediterranis de 2017. La candidatura d’aquells primers anys liderada per Mario Rigau -una figura que no generava, precisament, massa consens-  ja va comportar molts recels en amplis sectors polítics i socials de la ciutat fins al punt que el 2008 s’exigia una comissió de seguiment per controlar la gestió i garantir-ne una total transparència.

 

La proclamació com a seu  -octubre de 2011 a Mersin (Turquia)- i la posterior sortida de Rigau de la presidència executiva de Tarragona 2017 van obrir, suposadament, un període d’aires nous, però els errors del govern municipal, l’agreujament de la crisi i les retallades pressupostàries, l’actitud poc col·laboradora de l’estat espanyol  (com a contrapunt a la predisposició d’ajuntaments, Diputació i Generalitat) i l’escàs entusiasme dels tarragonins -una vegada més- per allò que es fa a la seva ciutat han mantingut el projecte dels Jocs en l’àmbit de l’escepticisme i la polèmica.

“Si la cita del 2017 va malament, Tarragona s’enfonsarà encara més en un procés de decadència”

 

Arribem a un any just de la inauguració de l’esdeveniment esportiu: el compte enrere s’haurà de fer amb un govern espanyol en mans del PP que ha menystingut Tarragona en aquest front i en molts d’altres en els darrers quatre anys. Malgrat els entrebancs econòmics i el calendari molt i molt ajustat per acabar les obres dels equipaments, la societat tarragonina ha de decidir entre dues opcions: engegar-ho tot a rodar i girar l’esquena definitivament als Jocs o bé donar un últim vot de confiança als tècnics de l’organització (directors, personal de base i voluntaris) i afrontar el repte amb una actitud més positiva, sense renunciar al control i l’escrutini de com s’estan fent les coses i evitar que sigui un llast per al futur de la ciutat.

 

Si el recorregut dels propers mesos continua travessant un camp ple de mines i la cita de l’any que ve acaba en desastre, Tarragona s’acabarà d’enfonsar en un procés de decadència i marginalitat que ja plantejàvem en un article publicat aquí fa unes setmanes. Per tant, la millor opció és encarar el 2017 amb un cert canvi de xip i l’objectiu d’agafar-se als Jocs com a excusa per, almenys, augmentar l’autoestima i l’orgull de pertinença dels tarragonins. En aquest sentit, es fa necessari i imprescindible, entre moltes altres mesures, la presència de la mascota Tarracvs  -al marge de la polèmica del disseny- en les escoles i en actes populars al carrer .

 

Una última dada. Com a periodista, he volgut mantenir una trobada conjunta amb els directors de les cinc àrees de Tarragona 2017 per saber com funciona la ‘cuina’ dels Jocs i publicar-ne un reportatge al proper número del FET a TARRAGONA en format paper. Són professionals qualificats, amb experiència i trajectòries que els avalen per afrontar amb garanties el tram final de l’organització. Parlen dels Jocs amb convicció… i cap d’ells és de Tarragona. Aquest, però, seria un element per a la reflexió d’un altre article.

Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

1 COMMENT

  1. Ricard,
    en el segon paràgraf, quan parles dels entrebancs produïts a la candidatura tarragonina als Jocs mediterranis, t’oblides de citar l’actitud obstructora de l’oposició.

Respon a Ramon Marrugat Cancel reply

Please enter your comment!
Please enter your name here