14 C
Província de Tarragona
Divendres, març 29, 2024

Les millores que necessita el front marítim de Tarragona

La plataforma del Miracle continua tancada, tres anys després. Foto: RICARD LAHOZ
La plataforma del Miracle continua tancada, tres anys després. Foto: RICARD LAHOZ

Viatjar és un plaer. Viatjar et serveix per conèixer altres realitats i cultures. Viatjar també pot servir per fixar-te en com s’ho fan en altres indrets (siguin pobles o ciutats) i comparar-ho amb el teu lloc de residència, en aquest cas Tarragona. Per això, quan viatjo a ciutats de Catalunya i a d’altres de l’estat espanyol observo l’espai públic i miro de treure’n conclusions.

 

Vagi per davant una afirmació que molt tarragonins compartim, però que malauradament sembla que ningú vulgui corregir: “Tarragona no sap treure profit al gran potencial que té en molts àmbits”. O una altra de semblant: “Tarragona disposa d’un patrimoni humà, natural i històric envejable, de primer ordre, però NO el posa en valor”. Això, que molts assumim, encara es fa més evident quan viatges i visites altres ciutats.

 

Apliquem aquestes afirmacions a l’àmbit concret del Front Marítim de Tarragona.

 

– Tarragona compta amb un front marítim de primera categoria, que seria l’enveja de moltes ciutats de costa mediterrània i atlàntica. Però, llevat del tram del Serrallo i el Moll de Costa (arranjat pel Port), el passeig marítim Rafael Casanova  -des del port esportiu fins a la tanca de la finca de la Savinosa-  presenta des de fa molts anys un aspecte descuidat i poc acollidor: voreres estretes o gairebé inexistents, bancs per seure escadussers, ni plantes ni flors, ni mobiliari urbà bàsic ni carril específic per a ciclistes i corredors… No hi ha ni terrasses per pendre un resfresc davant del mar (excepte a l’Arrabassada).

 

Sort que l’Autoritat Portuària assumirà en breu la remodelació del passeig de la platja del Miracle i l’accés a través de la passarel·la!  Celebro igualment que l’equip de govern anunciï per l’any vinent una reforma del tram que va dels fortins a l’Arrabassada per reduir a un carril la circulació de vehicles i establir vies exclusives per a bicis i corredors. Visiteu qualsevol ciutat costanera mitjana de Catalunya i Espanya, aneu a fer un tomb pel seu passeig marítim i compareu. A Tarragona no en treiem profit.

Estat actual del passeig Marítim a la platja del Miracle que remodelarà aviat l'Autoritat Portuària. Foto: RICARD LAHOZ
Estat actual del passeig Marítim a la platja del Miracle que remodelarà aviat l’Autoritat Portuària. Foto: RICARD LAHOZ

– Al front marítim, però, tenim l’escàndol, la indignació i la vergonya que produeix veure la plataforma de formigó del Miracle. En quina ciutat de les característiques de Tarragona es permetria una situació com aquesta a la platja més urbana, escenari d’un concurs internacional de focs artificials? Us imagineu això a Màlaga, Alacant, Donostia o Gijón? (aquestes últimes, per cert, ciutats de referència del primer tinent d’alcalde, Alejandro Fernández). Un bony de ciment que ni s’enderroca ni es reobre al públic. Tres anys amb tanques i uns cartells que impedeixen el gaudi de tarragonins i visitants. Quan acabaran l’ajuntament (i l’Estat) amb aquesta indignitat?

 

– El litoral tarragoní ens ofereix una platja única al Mediterrani, la Llarga, i un espai deliciós i fràgilment preservat, la Punta de la Móra, però acumulem un segon motiu d’indignació i vergonya: la finca de la Savinosa. Torno a fer una pregunta retòrica com al paràgraf anterior: Us imagineu això en ciutats costaneres com….?  Mentre no es desencalla l’atzucac entre ajuntament i Diputació, no seria possible habilitar un pas de ronda o passeig amb taulons i pals de fusta preservant tot l’entorn?  Seria una fórmula fàcil i respectuosa que allargaria pels morrots el passeig marítim que ja utilitzen els que hi van a caminar o còrrer.

 

– Un punt ja comentat en altres articles anteriors del FET: l’accés i l’aparcament a les platges de la Savinosa i la Llarga. Acessos estrets i incòmodes (propis dels anys 70, quan hi havia molts menys vehicles i mobilitat) i zones d’estacionament clarament insuficients per la demanda d’usuaris,  de la ciutat i de fora. L’ajuntament s’ha de plantejar el repte de manera global, perquè la millora del transport públic sembla una mesura que per sí sola no resoldrà el problema.

Muntanyes de carbó, al fons, en el tram final de l'Escullera, prop del Far de la Banya. Foto: RICARD LAHOZ
Muntanyes de carbó, al fons, en el tram final de l’Escullera, prop del Far de la Banya. Foto: RICARD LAHOZ

– I acabo el recorregut a l’Escullera, un passeig magnífic de més de 4 quilòmetres que l’Autoritat Portuària va remodelar fa uns mesos per convertir-la en espai exclusiu d’oci i pràctica esportiva, sense cotxes. Una mesura encertada. Ara bé, les muntanyes de carbó que s’acumulen al tram més proper al Far de la Banya continuen marcant un element negatiu i dissuassori per a moltes persones. No és possible establir alguna mesura amb l’empresa que explota el negoci del carbó per pal·liar els efectes visuals i de contaminació? Em consta que el president del Port, Josep Andreu, ho té al cap.

 

Conclusió: passejant al costat del mar de moltes ciutats del país i de l’Estat t’adones que Tarragona compta amb un front litoral magnífic i encara ben poc aprofitat, És hora, doncs, de viure més de cara al mar i que les institucions hi apostin clarament i atrevidament.

Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here