Viatjar és un plaer. Viatjar et serveix per conèixer altres realitats i cultures. Viatjar també pot servir per fixar-te en com s’ho fan en altres indrets (siguin pobles o ciutats) i comparar-ho amb el teu lloc de residència, en aquest cas Tarragona. Per això, quan viatjo a ciutats de Catalunya i a d’altres de l’estat espanyol observo l’espai públic i miro de treure’n conclusions.
Vagi per davant una afirmació que molt tarragonins compartim, però que malauradament sembla que ningú vulgui corregir: “Tarragona no sap treure profit al gran potencial que té en molts àmbits”. O una altra de semblant: “Tarragona disposa d’un patrimoni humà, natural i històric envejable, de primer ordre, però NO el posa en valor”. Això, que molts assumim, encara es fa més evident quan viatges i visites altres ciutats.
Apliquem aquestes afirmacions a l’àmbit concret del Front Marítim de Tarragona.
– Tarragona compta amb un front marítim de primera categoria, que seria l’enveja de moltes ciutats de costa mediterrània i atlàntica. Però, llevat del tram del Serrallo i el Moll de Costa (arranjat pel Port), el passeig marítim Rafael Casanova -des del port esportiu fins a la tanca de la finca de la Savinosa- presenta des de fa molts anys un aspecte descuidat i poc acollidor: voreres estretes o gairebé inexistents, bancs per seure escadussers, ni plantes ni flors, ni mobiliari urbà bàsic ni carril específic per a ciclistes i corredors… No hi ha ni terrasses per pendre un resfresc davant del mar (excepte a l’Arrabassada).
Sort que l’Autoritat Portuària assumirà en breu la remodelació del passeig de la platja del Miracle i l’accés a través de la passarel·la! Celebro igualment que l’equip de govern anunciï per l’any vinent una reforma del tram que va dels fortins a l’Arrabassada per reduir a un carril la circulació de vehicles i establir vies exclusives per a bicis i corredors. Visiteu qualsevol ciutat costanera mitjana de Catalunya i Espanya, aneu a fer un tomb pel seu passeig marítim i compareu. A Tarragona no en treiem profit.
– Al front marítim, però, tenim l’escàndol, la indignació i la vergonya que produeix veure la plataforma de formigó del Miracle. En quina ciutat de les característiques de Tarragona es permetria una situació com aquesta a la platja més urbana, escenari d’un concurs internacional de focs artificials? Us imagineu això a Màlaga, Alacant, Donostia o Gijón? (aquestes últimes, per cert, ciutats de referència del primer tinent d’alcalde, Alejandro Fernández). Un bony de ciment que ni s’enderroca ni es reobre al públic. Tres anys amb tanques i uns cartells que impedeixen el gaudi de tarragonins i visitants. Quan acabaran l’ajuntament (i l’Estat) amb aquesta indignitat?
– El litoral tarragoní ens ofereix una platja única al Mediterrani, la Llarga, i un espai deliciós i fràgilment preservat, la Punta de la Móra, però acumulem un segon motiu d’indignació i vergonya: la finca de la Savinosa. Torno a fer una pregunta retòrica com al paràgraf anterior: Us imagineu això en ciutats costaneres com….? Mentre no es desencalla l’atzucac entre ajuntament i Diputació, no seria possible habilitar un pas de ronda o passeig amb taulons i pals de fusta preservant tot l’entorn? Seria una fórmula fàcil i respectuosa que allargaria pels morrots el passeig marítim que ja utilitzen els que hi van a caminar o còrrer.
– Un punt ja comentat en altres articles anteriors del FET: l’accés i l’aparcament a les platges de la Savinosa i la Llarga. Acessos estrets i incòmodes (propis dels anys 70, quan hi havia molts menys vehicles i mobilitat) i zones d’estacionament clarament insuficients per la demanda d’usuaris, de la ciutat i de fora. L’ajuntament s’ha de plantejar el repte de manera global, perquè la millora del transport públic sembla una mesura que per sí sola no resoldrà el problema.
– I acabo el recorregut a l’Escullera, un passeig magnífic de més de 4 quilòmetres que l’Autoritat Portuària va remodelar fa uns mesos per convertir-la en espai exclusiu d’oci i pràctica esportiva, sense cotxes. Una mesura encertada. Ara bé, les muntanyes de carbó que s’acumulen al tram més proper al Far de la Banya continuen marcant un element negatiu i dissuassori per a moltes persones. No és possible establir alguna mesura amb l’empresa que explota el negoci del carbó per pal·liar els efectes visuals i de contaminació? Em consta que el president del Port, Josep Andreu, ho té al cap.
Conclusió: passejant al costat del mar de moltes ciutats del país i de l’Estat t’adones que Tarragona compta amb un front litoral magnífic i encara ben poc aprofitat, És hora, doncs, de viure més de cara al mar i que les institucions hi apostin clarament i atrevidament.
