(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors de la revista FET A TARRAGONA, que amb el seu suport econòmic resulten imprescindibles per tirar endavant el projecte periodístic en format paper i en format digital. Si voleu contribuir amb una quota anual de 30 € ens ajudareu a que el FET sigui un mitjà encara de més qualitat. Per això us demanem el vostre suport i que us hi apunteu omplint ara i aquí aquesta butlleta).
—
El primer que veu el nouvingut quan arriba a les antigues aules de la URV a la plaça de la Imperial Tàrraco, reconvertides en espai de reunions i assemblees de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca –amb el verd de l’esperança omnipresent entre cartells i eslògans–, és un gran plafó de suro ple de fotografies de gent feliç. Somriures i abraçades omplen aquest espai simbòlic per recordar persones que, després de patir un infern terrenal, tornen a tenir opcions de tirar endavant gràcies a una dació en pagament, un lloguer social o un acord amb el banc.
En temps dominats pel capitalisme ultraliberal i el consumisme sense límits, la PAH s’ha convertit en un espai de desintoxicació col·lectiva, seguint tècniques de teràpia de grup, en què els que hi participen no només troben una solució al seu problema hipotecari; també aprenen i recuperen valors perduts i experimenten un renaixement espiritual.
“Sóc una persona diferent. Ara valoro més el temps que els diners”, afirma Ana González. Quan aquest reportatge surti publicat, la seva fotografia s’haurà afegit al plafó, ja que el 22 de juny signava un pacte amb el banc per canviar un pis comprat el 2007 amb la seva parella en aquell moment per 240.000 euros (juntament amb una hipoteca pel 110 % del valor de l’habitatge i l’aval de la casa de la seva mare) per un nou crèdit de 28.000 euros, repartit en parts iguals i sense interessos, la qual cosa li deixa una lletra mensual de 60 euros.
Per arribar aquí, l’Ana ha viscut un “calvari”, que l’ha fet “madurar a corre-cuita”, entre nòmines embargades, amenaces i moments de “gran tensió”. “La meva mare ha patit aquests anys un càncer, un divorci i una depressió. Ja és hora que visqui una mica. I jo també”. Va comprar el pis amb dinou anys i una feina temporal. La seva parella tampoc tenia contracte indefinit, però van tirar endavant l’operació amb una quota mensual de 1.200 euros.
Quan un temps després es van separar, la bombolla immobiliària havia esclatat i la taxació de l’habitatge, a Sant Pere i Sant Pau, s’havia desplomat fins a la meitat. Atrapats, van llogar-lo, però l’arrendatari va patir també problemes econòmics i la situació es convertir en un laberint sense sortida. Després de negociar, sense èxit, solucions amb el banc, van conèixer la PAH i van deixar d’abonar la lletra per forçar el pacte. “T’eduquen per pagar i callar. Hem après a lluitar per defensar-nos i hem descobert la força de treballar en equip”, conclou.
(…)
Així arrenca el reportatge que recull diversos testimonis al si de la PAH de Tarragona i que podeu llegir íntegrament al número 18 del FET a TARRAGONA. La revista, que porta de regal un fascicle dedicat al Teatre Romà, es por trobar a:
LLIBRERIA DE LA RAMBLA
LLIBRERIA ADSERÀ
LLIBRERIA LA CAPONA
CAL MATIAS (SERRALLO)
Si us voleu fer subscriptors del FET, ompliu aquesta butlleta i rebreu a casa còmodament totes les publicacions i podreu participar de sortejos per a espectacles com el concert d’aquesta setmana de la BUMT i Quico el Cèlio.
