(Aquest article el publiquem coincidint amb la celebració a Tarragona de les trentena jornades internacionals per a professors de català a l’exterior que organitza l’Institut Ramon Llull).
—
Fa dies que els nostres mitjans de comunicació es fan ressò del manifest Per una presència digna de la literatura a l’ensenyament i d’altres articles en què es reclama una major, i doncs, digna, presència de la llengua i la literatura catalanes en l’ensenyament. Un d’aquests textos, escrit per Sílvia Soler, ens diu: «La literatura ens ordena el pensament i ens dóna eines per expressar-lo, ens connecta amb la nostra tradició i ens emplaça a reflexionar sobre el present i el futur. Per això, com diu el manifest, aquest país nou que volem construir ha de donar a la literatura el lloc preeminent que li correspon en l’ensenyament, perquè, d’aquesta manera, valorem i fem respectar el nostre patrimoni literari».
Acabem el curs 2015-2016 amb males notícies per a la llengua i la literatura catalanes. L’anunci de reducció d’hores de llengua catalana a l’alumnat de Batxillerat continua avançant i deixa en inferioritat de condicions la llengua del país respecte de les llengües estrangeres. Així mateix, la presència de la literatura catalana a l’ESO i al Batxillerat esdevé residual. Tal com diu el manifest Per una presència digna de la literatura a l’ensenyament, «els estudis de literatura cada vegada tenen una presència més tangencial en l’ensenyament primari i secundari, fins a l’extrem que en molts centres pràcticament ha desaparegut de les aules o s’ha convertit en un aspecte complementari. Hi contribueix de manera poderosa, posem per cas, la indefinició de l’assignatura en els currículums d’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i Batxillerat. No hi ha cap curs dedicat específicament a la matèria en l’ESO, i en el Batxillerat, en alguns centres, la docència s’ha reduït a dues hores lectives a la setmana; per la mateixa reducció s’ha vist afectada la docència de llengua, i aquesta decisió ha desencadenat la conseqüència perversa que en molts centres es dediquen les hores de literatura a l’ensenyament de la llengua, efecte constatable fins i tot en alguns llibres de text».
Pel que fa a l’atenció a l’alumnat nouvingut, les escoles i els instituts públics i concertats han comptat amb el recurs de les aules d’acollida (AA), que a hores d’ara ja es pot dir que han donat uns resultats més que bons tant pel que fa a l’aprenentatge de la llengua catalana com a llengua vehicular com pel que fa a la integració i la cohesió socials, cosa que garanteix la igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat. Els darrers dos anys, aquest recurs s’ha anat transformant en el Suport Lingüístic i Social, destinat a alumnat d’origen estranger o a alumnat que ja ha esgotat els dos anys, màxim tres, d’estada a les AA i que encara té dificultats per assolir el nivell acadèmic de la llengua vehicular necessari per seguir amb èxit el currículum ordinari. Dos recursos per garantir la qualitat educativa, l’èxit acadèmic, i la integració i la cohesió, en lluita contra l’exclusió social.
I de sobte la Conselleria decideix eliminar les dotacions de Suport Lingüístic i Social de tots els centres educatius de Catalunya tant de Primària com de Secundària. Una de les pitjors notícies que podíem esperar. Ens preguntem , fins on arribaran? Què ve al darrere? Què més suprimiran? És evident que l’ensenyament de la llengua d’aprenentatge, vital per a l’adquisició dels coneixements, per al desenvolupament social i acadèmic dels nostres alumnes, ha de ser una prioritat ineludible de l’educació pública catalana.
Des de l’APELLC (Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes) ens volem afegir als col·lectius que reclamen dels responsables de la política d’ensenyament una planificació coherent i pertinent de la llengua i literatura catalanes en l’ensenyament i ens sumem a les reivindicacions del Col·lectiu Pere Quart. Demanem que s’incrementi el temps de docència que es dedica a la llengua i a la literatura catalanes, amb un mínim de tres hores per setmana al Batxillerat. Que es garanteixi el Suport Lingüístic i Social als alumnes que el necessiten. Entenem que l’ensenyament de la literatura als joves és imprescindible per aconseguir un nivell cultural digne i de qualitat. Conèixer el propi patrimoni literari afavoreix l’apropament a altres concepcions literàries i lingüístiques de la realitat. Tal com diu Joan Martori, «la literatura és la matèria que té més potencial com a projecte pedagògic transversal”, i la que proporciona una reflexió crítica i democràtica sobre la nostra societat.
(L’article també el signa Lurdes Malgrat, vicepresidenta de l’APELLC)
