La puntualitat dels anglesos és una broma comparada amb la dels castells a Tarragona. A les 11.59h d’aquest divendres, els Xiquets de Tarragona ja havien muntat el primer peu del 3 de 9 amb folre. Ha estat el primer ingredient de la diada de Sant Magí, que també ha comptat amb força agilitat i amb l’atrezzo de cada 19 d’agost: un sol de justícia, gens d’ombra i molta, molta gent. Tot, en una diada que ens deixa molt clara la lectura que podem extreure de les quatre formacions tarragonines.
La Jove de Tarragona ha enterrat definitivament els dubtes generats en el tram més alt de l’any passat: del Primer Diumenge de Festes al Mercadal de Reus. Llavors se’ls va creuar el 5 de 9 amb folre, però aquest divendres l’han recuperat, i de quina manera. Amb una execució magnífica, la Jove ha confirmat allò que ja ens havia deixat intuir durant la resta de l’estiu: que torna a tenir plena confiança i que s’ho torna a creure. I és aquesta Jove la que ha donat grans alegries: és, doncs, una gran notícia a les portes del Catllar i l’Arboç i a un mes de Santa Tecla, que enguany ve seqüenciada amb el Concurs. La Jove haurà de treballar ara per tornar a descarregar el pilar amb manilles i pel proper objectiu: un 3 de 9 amb folre i l’agulla que ha guanyat en possibilitats les darreres setmanes.
També han anat molt bé les coses per als Castellers de Sant Pere i Sant Pau, però la sensació de creixement veloç —i, el més important, sostenible— dels de la camisa verda ens deixa amb al conclusió que en volen més. La seva actuació d’avui ha estat, en termes del seu nivell, explosiva. Només és 19 d’agost i han descarregat —amb una facilitat insultant— la clàssica de vuit i el pilar de sis. A ningú no se li escapa que els de David Lobo ja treballen els folres i que pujar un pis més l’espadat sembla el proper pas. Queda un mes per Santa Tecla i els del barri cooperativista ho tenen tot de cara per seguir batent objectius.
A l’altra cara de la moneda, els Xiquets de Tarragona. La temporada matalassera ha estat, fins ara, convulsa i irregular. Es plantaven a Sant Magí amb dos castells de nou descarregats i amb l’ambició del dos emmanillat. D’arguments en tenien, amb un 2 de 8 amb folre que ha estat al llarg de l’any la seva estructura predilecta i que mostrava fortaleses. Però els excessius problemes amb els castells de nou i la factura psicològica conseqüent s’han notat a les Cols. Un bon 3 de 9 amb folre ha ambicionat que Sant Magí somreia als Xiquets, però dos intents desmuntats de 2 de 9 amb folre i manilles els han deixat sense somni, sense objectiu i sense la tensió motivacional imprescindible. D’aquí el 5 de 8 carregat. Ara toca reflexionar en clau interna i encarar Torredembarra com a possible plaça revulsiu, la condició que avui no han trobat a les Cols.
A les Cols, els Xiquets del Serrallo han estat eminentment pràctics. La colla del barri mariner hi arribava amb poques ganes de complicar-se la vida després de les baixes que arrosseguen per una sèrie de caigudes a principis d’agost en una diada a la Móra. Dins del ventall dels castells de set de la gamma alta, els serrallencs han tornat a demostrar comoditat i han obtingut un bon botí que els permet aspirar a més per Santa Tecla. Els convé, això sí, asserenar els seus passos i no estirar més el braç que la màniga en places secundàries.
Amb els punts sobre les is, Sant Magí ha representat la conseqüència de les dinàmiques de les colles tarragonines, un sentit positiu per als qui la volien elevar —Jove i Sant Pere i Sant Pau— i negatiu per als Xiquets, que justament es plantejaven capgirar-la —amb uns Xiquets del Serrallo en un impàs—. El 19 d’agost és tot just el tret de sortida a un tram alt de temporada que planteja dos mesos trepidants: queden moltes oportunitats per consolidar nivell i per demostrar-ne. Sant Magí ens ha recordat que, des d’avui, comencem a xalar.
