Carregant ...
Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Jean Luc va revolucionar la banda. Foto: LaLiga

Jean Luc un dels jugadors més encertats ahir a la nit. Foto: LaLiga

Amb nocturnitat el repte, ahir, era reconstruir la imatge d’un equip perdut. Es venia de cinc jornades sense guanyar desprenent, a més, una imatge absolutament contrària a la que estàvem acostumats quan pensàvem en grana. Davant el Zaragoza es va empatar però les sensacions van quedar totalment renovades. Ha tornat el Nàstic de Vicente Moreno.

Van ser 4.225 els espectadors que van presenciar una actitud radicalment canviada sobre el terreny de joc. El Nàstic es va mostrar compacte i convençut durant els noranta minuts d’un partit que, efectivament, és el millor que s’ha jugat aquesta temporada. “Probablement si haguéssim jugat tots els partits igual ara no estaríem a la part baixa de la taula”. Vicente Moreno té tota la raó. “Ho hem fet tot, ens ha faltat lo últim”, el gol.

Sí, un altre leitmotiv grana és fer tots els deures, que et felicitin, et donin un copet a l’esquena i una abraçada però que finalment no et posin matrícula d’honor. Falta gol i per tant el resultat, matemàticament parlant, no va ser positiu. Un puntet que, tirant del tòpic, ens va deixar un regust massa dolent i més després que Uche fallés un penal a les acaballes de la primera meitat. Sort, d’altra banda, ja que la bogeria després de l’errada va poder-se calmar al vestuari.

El Nàstic mostra la millor cara de la temporada tot i no retrobar-se amb la victòria

Amb l’Amparito Roca cantada des de la grada arribàvem al descans amb una imatge molt bona d’un equip que començava a defensar, i mostrar molt sòlidament, l’ADN que el caracteritza. Un Mossa contundent liderant, juntament amb un Gerard Valentín incansable, una defensa segura davant un Saja altra vegada determinant. Madinda va ser l’eix al centre del camp per trobar a Ferran Giner i  un Uche que va adoptar la missió de mitja punta enllaçant el gabonès amb un Álex López insistent.

Constància i perseverança, la regularitat va continuar durant els segons quaranta-cinc minuts. Els únics dos canvis realitzats van repartir-se l’efectivitat. Atenció amb la parella Jean Luc – Gerard Valentín perquè els dos van electritzar molt intensament el carril dret. Rharsalla va intentar-ho sense sort.

Jornada sis, els números són lletjos però el retrat de l’equip, ahir, va ser molt bonic. Comencem a retrobar-nos amb aquell Nàstic que ens fa gaudir des de la graderia. Aquell equip que creu en el que fa, que es comunica, que s’aplaudeix, que torna a intentar-ho, que s’enfada i que, en definitiva, traça un objectiu i l’aconsegueix.

Marquem-nos com a inici d’aquest nou curs el partit d’ahir al Nou Estadi. Toca seguir treballant sobre aquesta línia de joc que, d’altra banda, molts jugadors ja coneixen de la temporada passada. Quan les coses surten no has de canviar gaire gran cosa. L’entrenador del Zaragoza deia, ahir mateix, que l’èxit de projectes com el del Nàstic és la continuïtat, i és del tot cert. Seguir una mateixa filosofia, junts, en una mateixa direcció. Pròxima estació: Córdoba.

Madinda i Giner lluiten una pilota amb Alejandro Barrera. Foto: Nàstic

Madinda i Giner lluiten una pilota amb Alejandro Barrera. Foto: Nàstic


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *