9 de juliol de 2012: la ministra de Foment Ana Pastor es compromet davant la indústria química de Tarragona a tirar endavant el tercer fil ferroviari fins a Castellbisbal. Les obres “són prioritàries i començaran el 2013”. El projecte garantirà la sortida de mercaderies de Tarragona cap a Europa en ample de via internacional. Es tracta, diuen els promotors i la ministra, d’una “solució provisional” fins que es faci el Corredor Mediterrani.
12 de juliol de 2012: la Plataforma per la Defensa d’un Ferrocarril Públic i de Qualitat presenta en públic un projecte propi de reforma provisional de la línia Reus – Roda per a ús mixt de viatgers i mercaderies. Es tracta d’una alternativa al tercer fil amb l’objectiu de no interferir en el servei de trens Tarragona – Sant Vicenç de Calders i de treure les mercaderies perilloses dels nuclis urbans.
Quatre anys després, ni tercer fil ni proposta alternativa.
Juliol de 2014: es constitueix l’empresa ‘Combiterminal Catalonia SL’ liderada per BASF i formada per altres cinc socis amb l’objectiu de construir una terminal intermodal ferrocarril-carretera als terrenys del centre de producció de la companyia alemanya a La Canonja. La terminal -un projecte estretament relacionat amb el tercer fil- pretén connectar el primer polígon petroquímic del sud d’Europa amb els principals mercats del centre i el nord del continent.
Octubre de 2016: Antoni Torà, representant de ‘Combiterminal Catalonia SL’, explica als membres del Pannell Públic Assessor de BASF l’estat del projecte de construcció de la terminal, aturat per l’absència d’interlocutor i el silenci del govern espanyol sobre el tercer fil. Hi està treballant un equip tècnic, que dissenya el futur equipament intermodal, i un equip comercial, que busca clients entre les moltes empreses del territori interessades en la terminal per poder exportar els seus productes.
BASF espera decisions de l’Estat per començar les obres de la seva estació intermodal
“Anem avançant i posant diners a l’espera que arribi el tercer fil”. Quan arribarà? “No ho sabem. Al llarg del 2016 no hem pogut parlar amb ningú a Madrid”. Per què no comencen les obres? “Per una suma de raons que no tenim gaire clares: problemes tècnics, falta de voluntat política del govern central, uns pressupostos que van destinats només a l’alta velocitat, el conflicte Catalunya – Espanya… però no ho sabem del cert”. Prudència a BASF, que no pot dissimular, però, l’enuig amb les autoritat polítiques de l’Estat.
Un Estat que, a més, ha de realitzar dues obres complementàries perquè pugui entrar en funcionament la terminal intermodal: ADIF ha de construir un pont elevat per suprimir un pas a nivell en terrenys de BASF. I el Ministeri de Foment ha de construir una rotonda a l’actual cruïlla de la N-340 i l’accés al nucli urbà de La Canonja. Obres aparentment fàcils, però que no tenen ni projecte ni calendari.
Quan s’acabarà la paciència de BASF i dels seus socis? És versemblant que el tercer fil sigui una realitat en un termini de temps raonable? La indústria i el Port, amb el suport de les institucions, van fer molta pressió per fer realitat l’ample de via internacional aprofitant l’estructura de la línia convencional de la costa (fins a Sant Vicenç) i de l’interior (fins a Castellbisbal): era la solució més “ràpida i eficaç”. I “provisional”.
Les entitats econòmiques del territori no volen adonar-se que a Madrid res no ha canviat
Però van passant els anys i les obres no avancen. Val la pena insistir en el projecte del tercer fil? Seria millor canviar l’estratègia i pressionar el nou govern espanyol per aconseguir la solució “definitiva” en forma de Corredor Mediterrani? Podem confiar que hi haurà una nova visió de l’Estat i de les seves infraestructures per part del nou titular de Foment?
Amb la investidura de Rajoy, les entitats econòmiques del territori i les grans empreses tornen a insistir en el missatge de sempre, però no volen (o no saben) adonar-se que a Madrid res no ha canviat. Espanya no vol reformar-se (la majoria d’electors ho diuen clarament) i, per tant, l’administració de l’Estat -amb organismes opacs com ADIF al capdavant- seguiran bloquejant el desenvolupament de l’àrea mediterrània.