El 2011 va estar a punt de fer realitat el somni de ser alcalde de Tarragona. El 2014 i els primers mesos del 2015 va semblar que era la veritable i única alternativa a Ballesteros al seient principal de la plaça de la Font. Però les urnes municipals van castigar durament les sigles del PP per la corrupció i la gestió de la crisi i, de retruc, van ensorrar les seves aspiracions de futur. Aquí es va acabar la carrera política d’Alejandro Fernández a Tarragona.
Deia en un article el juny de 2015, poques setmanes després de les últimes eleccions municipals, que Alejandro “és un animal polític que encara pot tenir recorregut dins del PP, amb càrrecs orgànics o amb responsabilitats institucionals a Madrid o a Barcelona”. La previsió s’ha complert. El tarragoní és des d’ara el portaveu del grup parlamentari popular al Parlament de Catalunya. Substitueix Enric Millo, que passa a ser el delegat del Govern espanyol a Catalunya.
“Aquí ja havia esgotat la seva trajectòria política. Al Parlament enceta una etapa apassionant”
Aquest ball de cadires al si del PP català (fruït del nou Govern Rajoy) li va de perles a Fernández per dues raons: a la tribuna del Parc de la Ciutadella podrà demostrar les seves dots de parlamentari i polemista i enceta una etapa professional que li poden comportar més llums que ombres. Aquí, en canvi, a Tarragona pràcticament ja havia esgotat el seu recorregut (i credibilitat). Com a diputat a Madrid durant quatre anys, va demostrar tenir una influència zero en el govern central per millorar el capítol de les inversions, i com a membre de l’equip de govern municipal ha estat incapaç d’aconseguir que l’Estat s’impliqués més en els Jocs Mediterranis.
Alejandro treballarà ara en la seva estimada ‘Barcelunya’. Polític professional, idees clares amb argumentari. Serà la veu del partit del Govern a Espanya, però de la penúltima formació parlamentària a Catalunya. Paper transcendental allà i residual aquí. Rol de protagonista en un dels moments més apassionants de la història del país: això li agrada i s’hi dedicarà.
El seu buit a Tarragona no es pot omplir, perquè Alejandro és massa polític per a aquells que li venen al darrere. El substitueix com a líder del PP municipal José Luis Martín, un gestor, un tecnòcrata al Palau Municipal. Educat i silenciós (algú coneix la seva veu?), amb el cap ben moblat. Però sense dots de polític professional. Qui torna al saló de plens (per la sortida d’Alejandro) és Jou Acero. El PP haurà de fabricar un nou líder i un nou candidat.
