A Josep Maria Salvat se li entelen els ulls quan s’adona que passen les setmanes i que el 2016 s’esgota. Quan arribi Nadal, s’haurà acabat el vell costum d’anar-se’n, dissabte rere dissabte, cap a la plaça del Fòrum de Tarragona, col·locar caixes a primeríssima hora del matí i passar-se hores saludant i fent petar la xerrada amb clients dels de tota la vida, altres de fidelitzats més recentment, o curiosos que treuen el nas en una de les darreres mostres de la Tarragona rural al cor de la Part Alta, sovint punt neuràlgic per a turistes i transeünts.
Matins de dissabte amb la noble –i senzilla– intenció de guanyar-se la vida de la manera com ho ha fet tota la vida: a la terra, tot i les múltiples batalles que cada cop obstaculitzen més les coses a la pagesia. Des de fa dècades, cada dissabte baixava a Tarragona, des de Torredembarra, amb el seu germà Anton. Ara que la salut li ho impedeix, l’acompanya Rosa Maria Rovira, la seva cunyada. Ella es jubilarà al desembre i això estroncarà la continuïtat de la parada, perquè Salvat ja té 72 anys i, jubilat com està, s’hi dedica com a hobby.
Salvat és un dels pals de paller que aguanta el mercat agrari del Fòrum cada cap de setmana. Tot i que en el seu cas no hi participa, també es munta els dimecres, amb un contingent encara més reduït de parades. “Vinc al mercat des de fa 56 anys i sóc el paradista més veterà de la plaça”, explica orgullós, mentre recorda, però, que ja hi havia tret el cap anys abans, de petit, quan se celebrava al carrer de les Coques i hi acompanyava el seu pare, a dalt del carro. “Ara és radicalment diferent: llavors hi havia moltes més parades, de pagesos vinguts dels pobles del voltant de la ciutat, des del Morell fins a Vila-seca, passant per la Torre o Constantí”, comenta sobre un mercat que ha anat a menys amb la davallada de la petita agricultura local.
La pèrdua de la clientela a les parades ha minat, i de quina manera, l’estat de salut d’aquest vincle romàntic de la ciutat amb la Tarragona de tota la vida. “La proliferació de supermercats hi ha influït clarament, però també hem de tenir en compte que els hàbits alimentaris han canviat”, creu Salvat. “Fa 30 anys veníem molt de planter per a pagesos: ara no s’hi dedica ningú. Llavors veníem verdura en conserva, però ara ja no té sortida”, exemplifica de seguida.
Ben a la vora de la seva parada, un jove venedor coincideix amb ell. Charlie Freire ve al mercat des de fa deu anys, procedent de Bonastre: “En una dècada he vist una baixada important de gent”, apunta, alhora que fa una doble crítica. D’entrada, a alguns paradistes, de qui diu que “n’hi ha que no són pagesos, senzillament revenen allò que compren, i per tenir un producte d’aquesta mena és lògic que el client l’acabi obtenint al supermercat”. Però Freire també pensa que l’impediment d’arribar amb cotxe fins a la plaça del Fòrum ha fet decréixer notablement el nombre de clients: “Quan van començar a multar per aparcar a prop, es va notar una punxada considerable; a la gent li era més accessible poder aparcar a la vora per carregar la compra”.
(…)
Aquest és un fragment del reportatge que publiquem íntegrament al número 20 del FET a TARRAGONA. Ajudan’s a fer viable aquest producte periodístic singular, tarragoní i de qualitat comprant la revista o fent-te’n subscriptor ara. Són només 30€ l’any i rebràs totes les publicacions còmodament al teu domicili.
Si vols tastar el FET, demana’l a les llibreries La Capona, La Rambla, Adserà i a Cal Matias (Serrallo). Hi trobaràs de regal una publicació de 20 pàgines dedicada al Circ romà que forma part del col·leccionable ‘Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió’.
