Hi ha actuacions en el patrimoni de Tàrraco, tan esperades i tantes vegades ajornades que, quan comencen a fer-se realitat, costa d’assumir-les. Finalment, el projecte de recuperació del teatre romà s’ha posat en marxa. Un projecte complex que inclou la recerca i l’excavació arqueològica del monument; la neteja, conservació i restauració de les restes; i la museïtzació de l’espai. Per la importància del jaciment i per la seva ubicació, som davant d’una gran oportunitat per a Tàrraco i, especialment, per a la Part Baixa de la ciutat.
Deixant de banda el debat i la polèmica sobre l’estructura de ferro ideada per l’arquitecte Antoni Gironès -que ha de quedar en mans dels arqueòlegs i experts en la matèria-, l’actuació al teatre romà és especialment significativa perquè tanca un episodi obert fa més quaranta anys. La mobilització ciutadana va impedir-hi la dècada dels 70 la construcció d’edificis d’habitatges, però el solar va entrar llavors en un etern procés d’expropiacions i tràmits administratius que després es va complicar amb l’escassa voluntat política i pressupostària.
La intervenció al teatre romà ha de ser el primer pas d’una àmplia operació arqueològica i urbanística
Ara sí, de debò, som a les portes de la primera fase del que hauria de ser un gran projecte de ciutat. De ciutat cultural i patrimonial. De la ciutat que millor explica la història. La intervenció al teatre romà, amb un volum econòmic d’uns 700.000 euros, repartits entre la Generalitat i l’Estat, ha de ser la primera peça d’una àmplia operació arqueològica i urbanística per posar en valor una nova ruta del món romà per la Part Baixa de Tarragona.
Ara, fa vergonya transitar pel carrer de Sant Magí, amb una vorera per on no pot passar una cadira de rodes o un carro amb la compra. Fa vergonya transitar pel carrer Caputxins, un cul-de-sac ple de cotxes aparcats de qualsevol manera. I fa vergonya veure algun turista despistat -hi van molt pocs- buscant un plafó informatiu.
Ha arribat l’hora d’impulsar una ruta cultural des del teatre a la necròpolis paleocristiana
Les obres iniciades s’han de complementar amb un espai d’interpretació per als visitants i, a mig o llarg termini, haurien de tenir continuïtat amb l’expropiació i enderrocament de les naus i els magatzems contigus per oferir un gran parc arqueològic entre el teatre romà i les termes del carrer Sant Miquel, també oblidades per les autoritats des de fa dècades.
Als polítics -de tots els colors- els he sentit fa anys dient que Tarragona ha d’obrir una ruta cultural i turística per la Part Baixa, des del teatre fins a la necròpolis paleocristiana. Els atractius són diversos, no només de patrimoni romà: Chartreuse, Tabacalera, termes, camí de la Fonteta… El pas més esperat i complex -intervenir al teatre- ja s’ha fet. Ara no podem conformar-nos amb aquesta operació. Cal ambició, amplitud de mires, projecte a deu o quinze anys vista i buscar recursos públics (Europa!) i privats.
Som davant d’una bona oportunitat. Una ocasió per demostrar que ens mereixem seguir amb la distinció de Patrimoni Mundial de la Unesco. Una ocasió per atraure més turistes i que s’hi estiguin més temps. Una ocasió per consolidar el visitant de qualitat amb inquietuds i nivell econòmic. I una ocasió per revitalitzar una zona del centre urbà, oblidada de fa temps. Alcalde, té aquí una oportunitat per liderar un gran projecte de ciutat.
Sempre que trobo un turista que em pregunta pel teatre romà li responc que no és visitable i l’intento enviar a algun altre lloc d’interès. Jo m’estalvio passar vergonya i ell s’estavia perdre el temps. Quan acabi la intervenció anunciada, espero poder actuar d’altra forma. Els turistes que ens visiten acostumen a estar un dia o migdia a la ciutat (és lo normal en una ciutat de les dimensions de Tarragona), però l’establiment d’una ruta interessant per la part baixa podria perlongar la seva estada a la ciutat. Però el que seria definitiu seria un gran museu arqueològic a la Tabacalera. Qui hagi visitat Pompeia, sap que la visita s’enriqeuix moltíssim anant després al Museu arqueològic de Nàpols. A tarragona, succeïria el mateix
Passejar del Serrallo fins a l’Arrabassada per al turista que li agradi caminar també em sembla prou interessant i normalment recomano visitar el Pont del Diable. No defrauda i bona prova en són les opinions a Tripadvisor que val la pena llegir en aquell dies que pensem que tot està malament en aquesta ciutat.