Malgrat el resultat ahir vam veure una de les millors cares del Nàstic aquesta temporada. Deu ser veritat que davant els equips potents creixem perquè la primera part va ser per emmarcar. El resultat ja és una altra cosa però davant el líder la valoració global ha de ser molt bona tot i haver perdut uns punts molt necessaris.
L’actitud és radicalment diferent de la que estàvem acostumats, l’equip s’esforça moltíssim i la compenetració entre línies és abismal. L’atac ha de ser més atrevit però el duet Tejera – Emaná és una delícia. La pressió inicial de l’equip va ser molt ben rebuda per una afició que necessitava un partit com el d’ahir tot i el resultat.
Emaná marcava en fora de joc al minut tres, cosa que ens dibuixava, molt i molt bé, la imatge grana que veuríem durant els noranta minuts. La possessió de la pilota era nostra però seguint els nostres tòpics ens vam embarbussar tant en defensa com en atac.
Ara encara podem esperar, però arribarà un dia que serà massa tard.
A vegades es va tremolar i els contraatacs van ser la nostra sentència. El Llevant se’ns va escapar dues vegades i ens van marcar dos gols. Nosaltres arribàvem però no ens acabàvem d’atrevir. Què ens passa que no xutem des de fora l’àrea? I tampoc des de dins? Sí, volem crear però quan ets tan a prop del porter rival s’ha de xutar. Res més.
Amb el dos a zero al marcador el partit era quasi inabastable i la remuntada un miracle que acabaria sense fer-se realitat. La jugada de l’únic gol grana però, va ser una d’aquelles accions que ens van fer brillar als ulls a tots plegats. Després de masses esbufegades d’Emaná la jugada amb Tejera i Delgado va ser de reverència i ens va fer creure, una setmana més, en aquell Nàstic que tant ens ha il·lusionat.
La derrota va ser massa càstig per un Nàstic que ho va donar tot però què no va tenir encert. Comencem a caminar amb l’esperança que els següents sis punts es tenyeixin de grana. Veiem com a cada partit les sensacions milloren però sense resultats. Uns resultats que cada dia són més exigents i obligatoris. Esperem sumar partit rere partit des de fa molt de temps. Ara encara podem esperar, però arribarà un dia que serà massa tard. Objectius imminents: Alcorcón i Numància, Nou Estadi, Tarragona.
