Estic davant d’un dels artistes que ha col·laborat, sense saber-ho, en la banda sonora de la meva vida. Tot i que mai l’havia vist de tan a prop, la seva cara m’és totalment familiar: és la mateixa que apareix en aquell CD titulat “Bon dia” que ronda pel menjador de casa des d’abans que jo pugui recordar, ara ja amb una mica de pols.
Lluís Gavaldà, acompanyat de la seva dona Núria Serrano, em convida a asseure’m davant d’ell. “Tu vas estudiar amb la meva mare”, li dic, obligada, abans de començar. Aquest matí m’ha insistit que li donés records al que va ser un dels seus grans amics de la carrera durant els anys d’universitat. De fet, els mateixos anys en què Gavaldà començava a forjar el que esdevindria un dels grups de música catalana per excel·lència.
ELS PROPERS 2, 3 I 4 DE JUNY, TARRAGONA ACOLLIRÀ EL SETÈ FESTIVAL MINIPOP
Avui, però, no em trobo amb el Gavaldà cantant d’Els Pets, sinó amb el Gavaldà director artístic. El Festival Minipop signa aquest any la seva setena edició. Durant els propers 2, 3 i 4 de juny, Tarragona es convertirà, un cop més, en la capital cultural de Catalunya. No puc evitar preguntar perquè el líder d’un grup de rock català decideix, fa set anys, engegar aquesta iniciativa acompanyat per Núria Serrano com a directora de l’esdeveniment. “A Tarragona sempre parlem de les coses que ens falten. Nosaltres vam decidir liar-nos la manta al cap i fer el que trobàvem a faltar”, comenta Gavaldà.
I bé que ho van aconseguir. Tant, que fins i tot altres ciutats i pobles han copiat el model i s’han fet seva la filosofia del Minipop. “És una barreja entre una festa major de poble i un festival anglès de música com el de Glastonbury”, m’explica. “Volem posicionar la ciutat de Tarragona dins del territori com un lloc on també es fa cultura contemporània”.
El Minipop no és només una mostra de música, és un tastet de cultura en tots els seus sentits. El públic, fidel a cadascuna de les edicions, podrà gaudir de tallers creatius i culturals (que encara es mantenen en secret), exposicions de fotografia, cinema i fins i tot, teatre, unes iniciatives que cada any són més nombroses i més innovadores.
Que el públic no atribueixi el Festival Minipop com un producte destinat només als infants és una de les grans lluites de Gavaldà. “El Minipop té aquest nom perquè és un festival de mida petita, no perquè vagi enfocat als nens”, m’explica. Un dels objectius principals que té l’equip organitzatiu és aconseguir un festival intergeneracional on tothom es pugui sentir còmode: “Tal com està muntat ara tot, o gaudeixen els nens o gaudeixen els adults; el Minipop és l’esdeveniment ideal perquè no s’avorreixi ningú”.
“POTENCIEM LA MÚSICA DE CASA NOSTRA I D’ARTISTES EMERGENTS”
L’aposta musical que fa Minipop varia cada any i és perfectament equiparable a la d’un festival adult. “Els concerts que fan els nostres artistes no van adaptats a cap franja de públic”, assegura Lluís Gavaldà, afegint que molts dels convidats després repeteixen a altres esdeveniments com Primavera Sound o l’Acústic.
L’organització procura barrejar artistes consolidats de l’escena catalana amb d’altres d’emergents que encara no han tingut la seva oportunitat. “Potenciem sobretot la música que es fa a casa nostra, tot i que cada cop obrim més el ventall amb artistes de fora de Catalunya”, explica Gavaldà mentre m’assenyala al cartell d’aquest any el nom de l’artista bilbaïna La BienQuerida.
Sense dubte, un dels trets més característics del festival és el seu emplaçament. El passeig de les Palmeres tornarà a ser testimoni de tres jornades dedicades a la música pop, aportant-los caràcter i personalitat. “És un aparador ideal de què és Tarragona”, explica el cantant. Tot i que més de la meitat dels assistents al festival són de Tarragona, cada any més forasters es desplacen fins a la ciutat per poder ser-ne partícips i gaudir d’un cap de setmana cultural i de turisme.
Després de set edicions i encara apuntant a l’èxit, Minipop ja pot presumir d’haver-se guanyat un espai fix anual en l’agenda de Tarragona.“D’una cosa petita que vam començar amb molt d’entusiasme i pocs mitjans hem acabat fent un festival ben consolidat i equiparable a qualsevol altre del territori”, em diu un Lluís Gavaldà satisfet.
En la passada edició es van exhaurir les entrades (6 euros els tres dies), i aquest any no sembla que el públic tingui pensat defraudar. Tot i això, Gavaldà insisteix que l’important és que els assistents vulguin repetir a l’any següent. “Per mesurar l’èxit d’un festival no has de mirar quanta gent ve, sinó com en surt”, conclou el cantant, amb un somriure d’il·lusió.
Felicitats al Festival Minipop, pel seu creixement i l’acceptació massiva del públic en aquests anys.
Només demanaria una cosa petita: que la parada de paelles per picar amb bastons no es col·loqui justament davant de la finestra dels baixos de la casa n. 1 de la Rambla. ¿Sabeu què és haver de treballar amb aquest rebombori desagradable de canalla picant ferro?
Moltes gràcies per endavant als organitzadors.