Carregant ...

Una mica fart d’aquest Sant Jordi que s’imposa

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Algunes de les moltes caixes que s’acumulen als magatzems de les llibreries. Foto: Ricard Lahoz

Un allau de piles de caixes per desempaquetar. La rebotiga d’una llibreria qualsevol  -en aquest cas, la de La Capona, a Tarragona-  et deixa aquests dies al·lucinat. Paquets de totes les mides amb llibres de tota mena esperen el seu torn per obrir-los i posar-hi els preus. Cada any es publiquen més llibres, diuen els llibreters, i cada vegada apareixen més en les setmanes prèvies a Sant Jordi. Un allau gairebé impossible de gestionar.

Enguany el fet que el dia de la rosa i el llibre caigui en diumenge ja no serà motiu de debat com en ocasions anteriors. Abans, quan passava això, alguns municipis i llibreters es plantejaven avançar o retardar la jornada perquè no coincidís amb festiu. Ara, l’èxit de Sant Jordi és tan espectacular que no hi ha dubte: ningú no vol moure la celebració del 23 d’abril i, probablement, aquest any la festa s’avançarà i acabarà sent un cap de setmana complert, de divendres a diumenge.

Correm el risc, però, de cremar la data: per l’allau creixent de llibres que apareixen a les parades i que no poden ser absorbits pel mercat; per la sobreexplotació d’autors mediàtics que esborren del mapa la resta; per la voluntat anual i declarada dels editors d’augmentar les dades de facturació com si en fos l’únic objectiu; per la informació periodística centrada en rànquings inútils dels més venuts i que menysté analitzar la qualitat del que es publica; per l’aprofitament de la data per part d’altres col·lectius allunyats dels llibreters i els floristes per sumar-hi més i més activitats fins a l’infinit; per la massificació de determinats espais en unes poques hores…

Confesso que estic una mica fart d’aquest Sant Jordi que s’ha imposat els darrers temps i que enyoro el de fa vint o trenta anys, quan els llibreters, els escriptors (també els de casa!!!) i les editorials (no concentrades com ara en grans holdings empresarials) feien dels llibres els autèntics protagonistes de la jornada. Ara, el llibre ha esdevingut una mercaderia més. Una mercaderia que espera pacientment ser desempaquetada en el magatzem de qualsevol llibreria per treure el nas al carrer el dia 23.

A les taules i prestatgeries s’acumulen les novetats literàries prèvies a Sant Jordi. Foto: Ricard Lahoz


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

3 respostes a “Una mica fart d’aquest Sant Jordi que s’imposa”

  1. Rosa ha dit:

    Absolutament d’acord!

  2. Albert Cardona Mercade ha dit:

    Des de fa molts anys soc lector durant tot l’any.
    L’únic dia que no tinc cap interès per comprar llibres és, precisament, per Sant Jordi, tret que vagi amb un títol concret a cercar-lo a la llibreria més propera.
    Ja fa molt de temps que no es pot gaudir de la festa.

  3. Jo crec que es molt bonic Sant Jordi, sembla com si tothom estimés els llibres i s’interessés pels autors. A tot a reu es fan presentacions de llibres i actes culturals relacionats amb la literatura.
    Tant de bo fos així tot l’any perquè vulguem o no, Sant Jordi concentra el 40% les vendes de tot l’any. Una bogeria no?
    Com totes les tradicions, son més pels que normalment no ho fan que no pas pels que acostumen a comprar-se un llibre cap setmana (o dues) i a anar a les presentacions que fan a la seva llibreria favorita.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *