15.8 C
Província de Tarragona
Dijous, març 28, 2024

Goya i Fortuny se citen a Reus

Detall d’una de les obres de Marià Fortuny. Imatge cedida pel Museu de Reus

Fins al proper 23 de setembre, el Museu de Reus del raval de Santa Anna presenta una doble exposició en què Goya i Fortuny són els protagonistes. Els organitzadors de la mostra han volgut confrontar els gravats que ambdós van crear a finals del segle XIX tot generant un peculiar i ric debat artístic. Els ‘caprichos’ de l’aragonès són vuitanta obres amb una gran càrrega crítica contra el poder establert de l’època, mentre que dels aiguaforts que poden veure’s del reusenc en destaca la seva gran execució tècnica abans que el seu simbolisme. La cita és un dels actes inclosos al programa de la capitalitat cultural catalana que la ciutat ostenta enguany.

La càrrega social de Goya

Fonts del Museu de Reus apunten que la doble exposició s’ha dut a terme a partir de la fructífera relació amb els gestors de la casa natal del pintor aragonès, a Fuendetodos, amb la qual s’ha col·laborat en alguna ocasió. Els aiguaforts de Fortuny, a banda, pertanyen al catàleg de l’equipament reusenc. Si s’analitzen els ‘caprichos’ de Goya no és pas complicat detectar-hi molts dels seus trets distintius. El curiós del cas, amb tot, és observar l’evolució dels gravats. D’aquesta manera, i si bé tots presenten l’àcid tret distintiu de l’artista, els ‘caprichos’ finals són potser més grotescos que els primers, i els personatges que hi apareixen estan exagerats i deformats. L’església i la noblesa van ser l’objectiu principal dels seus dards.

 Els gravats de l’aragonès i els aiguaforts del reusenc es confronten en una doble exposició

Una bona mostra és l’estampa ‘Nadie nos ha visto’, el ‘capricho’ número 79 de la col·lecció editat el 1799. Hi apareixen un grup de capellans i frares, beguts, mentre una fosca i enorme ombra els observa i jutja. Pot interpretar-se de diverses maneres, és clar, però tan sols cal recuperar què s’apunta al ‘Manuscrit de la Biblioteca Nacional’: “Els capellans i els frares beuen quan ningú els veu; però el món bé que ho sap. El got de l’abat és de bona marca per indicar el desordre que hi ha al clergat”, s’assegura. El cas és que el component sàtir de la seva proposta va seduir. De fet, des de l’organització de l’exposició se subratlla que tot i ser un pintor a sou de la Cort, sempre va saber connectar amb les classes més populars amb el seu llenguatge pictòric.

 
Afrancesat, Goya va usar els seus ‘caprichos’ per censurar de passada la ignorància i la superstició. Els visitants, per tant, podran trobar dibuixos de figures màgiques i irreals, vinculades a la bruixeria. Tot plegat, de fet, evidencia la importància que l’aragonès va tenir per a molts artistes posteriors. La col·lecció, en tot cas, permet la descoberta de cèlebres títols com ‘El sueño de la razón produce monstruos’ i ‘Volavérunt’, entre d’altres.

La gran tècnica de Fortuny

En el cas de Fortuny, l’exposició descobreix trenta de les seves obres en aquesta disciplina. Si Goya va arribar a la complicada tècnica del gravat per carregar contra tot i tothom, el reusenc la va explorar més aviat finalitats artístiques, és a dir, per mirar de trobar els seus límits com a creador. Els seus aiguaforts no sempre van tenir el component crític que sí va practicar l’aragonès, però això no vol dir que no dirigís la seva mirada cap a altres figures més desafavorides. Un parell d’exemples, en aquesta línia, són ‘L’anacoreta’ (1869) i ‘El pidolaire’ (1874).

 
Tots els aiguaforts, se senyala des del Museu de Reus, són d’una “altíssima qualitat”. És innegable, en efecte, el talent que tenia per transmetre emocions. Tan sols cal fer un cop d’ull a ‘Àrab vetllant el cos del seu amic’, una de les joies de la col·lecció, per adonar-se’n.

Detall d’una de les obres de Francisco de Goya. Imatge cedida pel Museu de Reus.
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here