Mitja dotzena d’apunts entorn a les festes de Santa Tecla 2017 i la crisi política més forta que viu Catalunya des del final de la dictadura:
1.- Mai per la Festa Major de Tarragona s’havia interpretat, sentit i cantat tantes vegades ‘Els Segadors’, himne nacional de Catalunya. Mai per Santa Tecla s’havia escridassat l’alcalde de la ciutat d’una manera tant contundent i en tantes ocasions. Mai en els 10 anys de Josep Fèlix Ballesteros al capdavant del consistori, el ball de Dames i Vells havia estat tan dur, àcid i crític amb la seva figura i gestió. Però és que mai, com fins ara, les festes de Tarragona s’havien desenvolupat en un moment polític tan crític i decisiu per al futur del país.
2.- El govern municipal ha volgut obviar durant aquests 10 dies els cops propiciats per l’aparell judicial i policial de l’Estat a l’autogovern de Catalunya i a drets fonamentals com el d’expressió i el de reunió. Ballesteros no s’ha immutat ni per la intervenció de la Hisenda catalana, ni per l’entrada de guàrdies civils en mitjans de comunicació, ni per l’assalt a les conselleries de la Generalitat, ni per la mobilització de més de 10.000 persones pels carrers de la seva ciutat sota el lema de ‘Democràcia’, ni per la intenció d’intervenir els Mossos per part del Ministeri de l’Interior… La seva innacció i falta de reflexos polítics resultem alarmants.
3.- A Ballesteros se l’ha vist amb por de sortir a la balconada del Palau Municipal i amb cara tensa en diversos actes públics. Incomprensiblement, l’alcalde de Tarragona ha estat incapaç de fer un petit gest de complicitat amb la majoria social de la ciutat i el país que, simplement, reclama més democràcia i el dret a decidir el seu futur polític, i defensa les institucions catalanes davant l’atac directe dirigit per l’aparell estatal en mans del PP. No li demano que defensi el referèndum de l’1 d’Octubre, només que faci alguna declaració institucional a favor d’una major qualitat democràtica i del respecte a les competències del Govern de Catalunya.
4.- Ballesteros hauria de reflexionar: la samarreta del SÍ de la Perpetuadora de les Festes, els clavells de l’Àliga en la seva Baixada nocturna i multitudinària, les estelades de la Mulassa, la interpretació d”Els Segadors’ a l’entrada de Músics al Portal del Roser (habitual) i pocs minuts després al concert vermut de la plaça de les Cols (per primera vegada); i també abans de la diada castellera de Santa Tecla a càrrec de les quatre colles de la ciutat (un fet excepcional), i també abans de la Baixada de l’Àliga o després de l’entrada del Braç de Santa Tecla. El domàs de ‘Democràcia’ exhibit pels Xiquets del Serrallo al balcó de l’Ajuntament. La representació de Dames i Vells que el fa trencar una urna. El clam dels Txarango en el concert de Vidal i Barraquer i, abans, a la manifestació de la Rambla… Ballesteros hauria d’analitzar el per què dels gestos de tantes persones a nivell individual i de tants col·lectius vinculats a la Festa davant la gravetat dels fets polítics dels darrers dies.
5.- En una setmana, ni un tuit, ni un gest, ni una declaració com la d’altres alcaldes socialistes catalans amb més personalitat. Res. Ballesteros (emmanillat per la seva coalició de govern amb el PP) sembla que no s’ha adonat que la crisi política del país ja no va només de favorables o contraris a la independència. El PSC local només ha estat capaç d’aplegar càrrecs de confiança i exregidors a les escales de la Catedral per mostrar banderes de Tarragona i aplaudir Ballesteros per intentar (sense èxit) pal·liar l’enorme xiulada a l’alcalde el matí de Santa Tecla amb crits de dimissió i ‘Votarem’.
6.- En resum, Ballesteros encara no s’ha adonat que molts dels seus votants en la darrera dècada estaven dimecres passat a la manifestació que defensava les institucions de Catalunya. Perquè, com ja hem dit aquí en altres ocasions la greu crisi política de setembre de 2017 ha esdevingut una qüestió de simple DIGNITAT DEMOCRÀTICA.
Aquí en teniu altres imatges de la mobilització popular a favor del referèndum de l’1 d’Octubre:
Magnífic reportatge. Haurà de formar part dels ‘cum laude’ de la història de Tarragona.
Perquè mai a Tarragona s’ha vist una reacció com aquesta i les que es produeixen aquests dies.
Un canvi en la societat nostra, lent, temorós fins fa pocs anys, però valent i decidit ara que és l’hora.
Felicitats, Ricard.
Del cert Ricard, és que sembla totalment segrestat pel seu acord amb el PP, això o és que realment se sent a gust amb els fets.
Deixa en entredit que un alcalde dit socialista no s’exclami davant dels atropellaments a les institucions, empreses i particulars efectuats per la Guardia Civil i poder ejecutivojudicial de Madrid.
Felicitats a tots els indepes de la ciutat. Heu aconseguit polititzar també les festes i fer-les vostres, amb la complicitat dels que organitzen. Veritablement vergonyós, posar estelades, domassos i cartellets als elements del seguici, uns elements que els nens adoren, i que politzeu al vostre gust. Escridassades a l’alcalde i als membres de l’equip de govern per complir amb el que diu el Constitucional i no voler jugar a un referendum en què feu trampes al solitari. Tarragona no és independentista. Està clar. Però com vau fer l’11 de setembre del 2016, falsejeu la realitat y veneu a la resta de Catalunya que som més indepes que a Girona. No és veritat. 5.000 persones d’una població de 130.000? Una mica més del 3% de la població. Com us agrada el 3% als indepes, eh! Bandarres! Potser Ballesteros està còmode amb el PP i amb Unió per Avançar, perquè l’objectiu és fer coses (que diria Rajoy) per la ciutat. I no, embolicar-se en l’estelada, tapar-ho tot amb ella, dedicar-se a embrutar Tarragona penjant cartells a tort i a dret i qui dies passa anys empeny, com fan els d’ERC i CiU.