Benvolgut director,
Quins dies que estem vivint, i quins dies que ens esperen! Suposo que, com jo, et deus estar votant a sobre. Crec que en alguna ocasió ja t’he explicat que si bé reusenc, el teu ganxet emmascarat segueix empadronat a Tarragona per raons fiscals que no ara no vénen al cas. Per tant, i si no passa res i l’exèrcit ‘Piolín’ ho permet, el primer d’octubre pujaré a la gran capital a dipositar el meu ‘Sí’ en una urna. Si es formen cues als col·legis, busqueu-me. Només heu de buscar un paio amb el rostre cobert i un exemplar del ‘Fet’ sota el braç per la Part Alta. Però desarmat, que consti. No com altres.
El cas és que l’alcalde reusenc, Carles Pellicer, ja ha estat citat per la Fiscalia i s’ha acollit al seu dret de no declarar. Veure’l sortir i que es posés a cantar ‘Els segadors’ envoltant de padrines convergents tot fent les quatre barres amb els dits em va deixar parat, garratibat i esmaperdut. Semblava el Carrasclet, tu! Imagina’t si l’independentisme és transversal que algú com ell, que d’independentista té el que jo de nastiquer, s’ha convertit en un màrtir, en una víctima de la repressió de l’Estat. N’hi ha per llogar-hi cadires. A Tarragona teniu un batlle que, almenys en aquest aspecte, és més coherent. No vol que es voti i punt. Els socialistes es queixen que els assenyalen, i això no està bé, d’acord, però tampoc va estar bé que el PSC tarragoní fes aquella piulada burlant-se de la desconnexió, oi?
I per cert, com ha anat Santa Tecla? La nostra Misericòrdia prou bé, tot i que una mica passada per aigua. Això segur que és cosa dels agents de la Guàrdia Civil que hi tenim pernoctant a l’hotel Gaudí, que deuen haver fet el ritual de la pluja. A la vostra ciutat, el diluvi ha caigut sobre el pobre Pep Fèlix. Que surtis a fer-te la foto (i mira que li agrada, fer-se fotos!) i et xiulin ara sí, ara també, i et demanin la dimissió no ha de ser fàcil. Encara rai que diu que va pels barris i que la gent l’atura per demanar-li que es torni a presentar. Sí, sisplau. Que fins ara tot ha anat de conya, amb ell a l’Ajuntament. Els jocs olímpics, posem per cas.
I què me’n dius del posicionament del Nàstic, en tot això? El Reus Deportiu i el Reus Ploms han emès els corresponents comunicats en defensa del dret a decidir, i almenys els del futbol han desplegat una enorme senyera al lateral de l’Estadi durant l’últim partit de Lliga. Dels grana, però, encara esperem un gest, per petit que sigui. Que l’esport no s’ha de mesclar amb la política, asseguren molts. Però quan surt Rafa Nadal dient que el referèndum no es pot fer “perquè seria com saltar-se un semàfor en vermell”, callen com putes. Si Piqué piula, ara bé, fins i tot rep la Shakira. Quin Estat tan curiós, l’espanyol.
En fi, benvolgut amic. Jo no sé com s’ha d’acabar, aquesta història. Que alguns integrants de l’esquerra de Madrit diguin ara (ni que sigui amb la boca petita) que cal diàleg és molt assenyat, d’agrair i de sentit comú. El problema és que arriba ben bé tres anys tard, la proposta. Que l’única resposta de la dreta sigui el menyspreu és d’esperar. Però que el PSC vagi en la mateixa direcció que C’s i PP és llastimós. Que el dia 1 anirà a fer una paella, va presumir l’Iceta. Ves que no s’indigesti, si dos milions i mig de persones desafien la força i opten per un nou país.
Sobiranament vostre,
