Carregant ...

Un retrat de Frida Kahlo a color i mitja punta

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

L’espectacle fa un repàs per les pintures de Frida Kahlo jugant amb les emocions i els colors. Foto: cedida.

Una doble porta oberta a un edifici veïnal de l’Avinguda del Principat d’Andorra deixa escapar un fil musical. És el local de la Colla Sardanista i un cartell de Tarragona Dansa dóna la benvinguda a l’espai. Aquest dissabte al matí, però, són uns altres els dansaires que assagen entre aquelles quatre parets. La jove companyia de dansa La Im.perfecta, dirigida per Raquel Méndez, està ultimant els darrers detalls abans de divendres.

Vuit ballarins d’edats ben dispars però que comparteixen una mateixa passió i somni ompliran de màgia el Teatre de Tarragona aquest divendres 25 de maig amb un homenatge a Frida Kahlo. “Liebe Frida, Liebe” és un retrat de les obres de l’artista fent especial èmfasi en les emocions i la introspecció tot descobrint parts amagades de la seva trajectòria. “Volem fer un tribut a la Frida que molta gent no coneix i representar les seves obres, on ella plasmava els seus sentiments”, remarca l’Alèxia. “Nosaltres donem vida a les pintures de l’artista i portem els espectadors de viatge”, afegeix la Paula.

LA COMPANYIA DE DANSA LA IM.PERFECTA FA UN TRIBUT A LES OBRES DE FRIDA KAHLO AQUEST DIVENDRES AL TEATRE TARRAGONA

Només és la segona vegada que aquesta jove companyia porta una obra de gran format als escenaris, però la relació entre els seus membres ve teixida amb força i seguretat. I és que tot i que reconeixen que són molt diferents entre ells i fins i tot provinguin de diferents estils de ball, el producte final és ric,  múltiple i professional, i cadascun dels membres pot aportar una part diferent a la representació.

La més jove de la companyia té setze anys i el ballarí més gran supera els trenta. Alguns compaginen els assajos amb l’institut, mentre que d’altres ja construeixen la seva carrera professional. Des de la creació de La Im.perfecta ara fa dos anys, el grup ha anat creixent amb noves incorporacions i canvis. Això sí, mantenint la seva essència de dansa contemporània i experimental. “El nostre objectiu és trencar amb el model tradicional de dansa contemporània, innovar i poder arribar a tothom”, destaca l’Alèxia.

L’equip de la companyia de dansa contemporània La Im.perfecta. Foto: cedida.

Tot i ser exageradament joves, totes somriuen i assenteixen efusivament amb el cap quan els pregunto si volen dedicar-se a la dansa professionalment. Les rialles disminueixen en preguntar pel mercat laboral dels ballarins i el reconeixement d’aquesta professió. “Costa molt que la gent entengui que ser ballarí és una professió i et preguntes, “m’arrisco o no?”. Sempre has de fer el que sentis i et motivi, i jo tinc clar que aquesta és la meva vocació”, diu convençuda l’Alèxia.

ELS VUIT BALLARINS INNOVEN AMB DANSA CONTEMPORÀNIA I EXPERIMENTAL AMB L’OBJECTIU DE TRENCAR MODELS CONVENCIONALS

“Es veu que la dansa no està valorada per com et paguen”, sentencia la Júlia, que reconeix que va cobrar 30 euros per ballar cinc hores seguides amb una orquestra. “Ballar professionalment implica un sacrifici mental i físic molt gran des de ben petits, i poques professions tenen una dedicació tan absorbent com la dansa. És un treball constant que no pots deixar perquè si no, et quedes enrere”, afegeix l’altra Júlia de la companyia.

L’espectacle de gran format està programat per aquest divendres al Teatre de Tarragona. Foto: cedida.

De la mateixa manera que totes tenen clar el seu futur professional, també saben que la formació posterior no podrà ser a casa. “Si t’has de dedicar a la dansa, has de marxar obligatòriament a Barcelona perquè Tarragona es queda just”, reconeix la Raquel, que ja va haver de fer el salt en el seu moment. I és que per les ballarines, Tarragona no només no té formació, sinó que tampoc ofereix objectius laborals. “Aquí no hi ha programació en dansa, tot i que nosaltres hem tingut la sort que l’Ajuntament ens ha valorat molt”, afegeix la directora de la companyia, mantenint que la situació de la dansa es podria millorar a la ciutat.

“COSTA MOLT QUE LA GENT ENTENGUI QUE SER BALLARÍ ÉS UNA PROFESSIÓ DE VERITAT”

Després de l’estrena d’aquest divendres, la jove companyia seguirà treballant amb l’objectiu de continuar movent-se pels escenaris. Això sí, sense tenir un rumb prèviament establert i oberts a noves propostes. “Vivim el present i ens deixem emportar pel que vingui. No sabem quin serà el nostre futur, però ens agrada molt el que fem”, reconeix somrient la directora de la companyia.

I és que aquestes vuit persones són la definició acadèmica de companyia. Poques, unides, juntes i amb una mateixa passió i objectiu dalt dels escenaris: deixar constància de les seves emocions amb els moviments i fer somiar amb ells a tota la ciutat de Tarragona.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *