Aquest dimecres ha arribat un plat fort dels jocs, l’atletisme que juntament amb la natació són les proves puntals. L’aspecte que ha presentat l’estadi ha estat força bé, amb bona part de la grada principal plena, encara que amb buits en algunes zones. Un dimecres amb molta activitat a l’Anella Mediterrània: a més d’atletisme, també hi ha hagut waterpolo i handbol. El dia, però, no començava del tot bé, pel fet que a l’auditori del Camp de Mart es produïa un desajustament a les plaques que sostenen l’entarimat on es disputen els partits de bàsquet 3×3 i obligava a suspendre la competició fins aquest dijous.
La pista de Camp Clar presenta un millor aspecte en un dia marcat per l’ensurt al Camp de Mart
Per sort, aquest dimecres s’ha viscut un ambient més propi d’uns jocs que no pas el dels darrers dies. Molta gent no ha volgut perdre’s l’oportunitat de veure atletes de primer nivell. L’alcalde Josep Félix Ballesteros s’ha deixat veure per les instal·lacions de l’anella on ha presenciat in situ les diferents proves. La tarda a la pista començava forta amb la final de llançament de martell amb representació espanyola, la Berta Castells, de Torredembarra, que era de les més aplaudides pel públic. Encara que no s’ha pogut endur cap medalla ha sigut la més ovacionada durant el seu darrer llançament.
A la piscina hi havia bons partits de waterpolo amb seleccions com Espanya, Sèrbia, Itàlia o Turquia, de les millors del panorama actual. Durant el partit d’Espanya-Turquia, s’ha tornat a veure un panorama gris, amb poca gent, animant tots els gols dels espanyols, que no han sigut pocs.
I una altra jornada al Palau d’Esports Catalunya amb un ambient pobre durant alguns partits d’handbol com el Turquia-Portugal. Una desgràcia, ja que les infraestructures són espectaculars, fins i tot hi ha grades provisionals, instal·lades amb la idea d’utilitzar-les, però com que la presència de públic és tan reduïda, són del tot prescindibles. Sí que és cert que durant el partit d’Espanya hi ha hagut més espectadors, però l’única manera de salvar el Palau i veure’l mitjanament ple seria la disputa d’una final d’handbol atractiva.
Malgrat la millora sobretot a la pista d’atletisme, sembla que aquests jocs tenen mala sort, o són fruit d’una mala organització, però l’entusiasme que hauria de generar a la ciutat encara no s’ha produït. En el primer balanç que fa l’organització davant dels mitjans de comunicació, ni una paraula d’autocrítica. Parlen d'”èxit” i de “valoracions positives” de les delegacions dels països participants.
Però quan les coses no comencen bé, ni continuen bé ni acaben bé. I és que això ja va començar malament amb l’ajornament d’un any. Potser el 2017 hauria passat el mateix, això mai se sabrà, el que si se sap és que el 2018 hi ha molta gent decebuda a Tarragona. No es tracta d’una guerra sobre allò que està bé o malament, es tracta de veure una ciutat entusiasmada, carrers acolorits i bona difusió de les competicions, i això per desgràcia no s’està veient.
