Advertisement
Carregant ...

Les mil cares del teatre

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Vaig ser Pròsper és un projecte de la companyia Projecte Ingenu

Què és el teatre? Una definició simple i canònica podria ser: un text portat a escena. Però fa anys que aquesta definició s’ha quedat curta. Obsoleta. Perquè de fa dècades el teatre explora nous llenguatges, noves modalitats expressives. La textualitat clàssica coexisteix ara amb propostes més conceptuals, abstractes, que igualment busquen l’emoció del públic. “Deixa’t sorprendre” diu l’eslògan del Festival Internacional de Teatre de Tarragona. El FITT es presenta com un festival de noves dramatúrgies i per aquest motiu des dels seus inicis, fa set anys, s’ha obert a les noves maneres d’entendre l’art escènic.

El FITT explora els nous llenguatges teatrals

La cinquena edició del FITT ha arrencat aquest passat cap de setmana, fidel al seu esperit d’exploració, amb la voluntat de situar Tarragona a la vanguarda. He vist dues de les produccions que s’hi han presentat. Vaig ser Pròsper i Mi hijo sólo camina un poco más lento. Dos espectacles gairebé antagònics en la seva concepció. Vaig ser Pròsper, una relectura de La tempesta de Shakespeare, és el gest. Mi hijo sólo camina un poco más lento, la textualitat i la força de la paraula.

Marc Chornet crea imatges oníriques per reinterpretar Shakespeare. Foto. Anna Plaza

Vaig ser Pròsper és la darrera producció de la companyia Projecte Ingenu, que capitaneja el director tarragoní Marc Chornet. Amb aquesta obra tanca una trilogia shakespiriana que va començar amb Hamlet i va seguir amb Romeu i Julieta. En les primeres propostes van respectar el text del bard anglès. Ara, però, s’han deixat endur per l’experimentació i han despullat l’espectacle de la paraula. “Molts dels nostres referents són companyies de teatre-dansa”, explica Chornet. “Per això hem volgut explorar un teatre més poètic, visual, proper a les arts plàstiques. L’obra és el resultat d’un any de creació, que s’ha desenvolupat en residències artístiques a la Nau Ivanova, a Menorca i al Convent de les Arts d’Alcover, on es va fer la preestrena. L’espectacle ha arribat a Tarragona després de cinc setmanes a La Seca-Espai Brossa de Barcelona.

La dansa, el cant i el teatre es fonen a Vaig ser Pròsper. Foto: Anna Plaza

Una noia arriba a una casa buida, en decadència i retornen els fantasmes del passat. Pròsper pren vida en el ballarí Víctor Rodrigo. Un petit exèrcit de servents, vestits d’un vermell ataronjat, es desviuen per servir-lo. Es mouen a un ritme accelerat, amb una coreografia perfectament orquestrada. Cadascun dels seus gestos, amplificats pel so microfonat dels objectes en dipositar-se sobre la taula. La paraula és nul·la. Però no la veu. Canten. I ho fan esplendorosament. Heu sentit mai la Neus Pàmies? Us en recordaríeu. Intensa i afinada. Emocionant. .L’actriu del Pla de Santa Maria és una de les col·laboradores habituals de Chornet. No és l’única actriu del territori a Projecte Ingenu, també hi ha el canongí Toni Guillemat, tots ells formats a l’Institut del Teatre.

Aquest cap de setmana s’han pogut descobrir espectacles contraposats

Vaig ser Pròsper és una faula visual sobre el pas del temps, la senectut, l’amor i el perdó. És d’aquelles obres que has d’afrontar amb la ment oberta, deixant-te endur per la màgia d’allò que veus, per les emocions que transmet, sense buscar la literalitat. Com un quadre abstracte que et captiva pels colors i les formes, encara que no l’entenguis del tot. No cal. Hi ha mil maneres d’emocionar-se i de gaudir de l’art.

El FITT ha ofert l’estrena a l’Estat de la producció argentina Mi hijo sólo camina un poco más lento. Foto: cedida

En canvi, Mi hijo sólo camina un poco más lento, una producció argentina que s’ha estrenat a l’Estat gràcies al FITT, és un exemple canònic de la força de la paraula dita, que t’interpela directament per la seva quotidianitat. La història d’una família que podria ser la nostra. Per això no hi ha barreres amb el públic. Els actors són a escena mentre els espectadors van prenent seient i quan arriba el moment de començar, els llums de sala no s’apaguen. Nosaltres som com ells. O ells com nosaltres.

L’acció teatral es fon amb la realitat a Mi hijo sólo camina un poco más lento. Foto: Anna Plaza

A Vaig ser Pròsper l’escenografia, que reprodueix esquemàticament l’esquelet d’una casa, és cuidadíssima. Un element més de la dramatúrgia, que enriqueix la força visual de l’espectacle. A Mi hijo sólo camina un poco más lento, en canvi, l’escena està despullada. Només hi ha quatre cadires distribuïdes aleatòriament. I el vestuari, xandalls destartalats. Fora artificis. Només importa què diuen i què els passa als personatges. Una dona vella, que perd la memòria i s’aferra a il·lusions del passat; la seva filla que intenta que la casa rutlli. “Mamá, hoy no habéis comido nada”. “Estoy ahorrando”.  El fill petit, malalt que ha quedat reclòs en una cadira de rodes. La germana verborrèica i neuròtica que pretén una vida perfecta que no és. Una aspirant a nòvia del noi invàlid, que no calla… Vaig ser Pròsper és una gran coreografia de gestos que parlen. Mi hijo sólo camino un poco más lento és un devesall de paraules que parteixen de la quotidianitat, però que aborden la gran pregunta de la vida. El seu sentit. “Ahora que estàs viejo y estás por morir, ¿estás arrepentido de haberte casado con mamá?”. “¿Qué queréis?. “¿Si vale la pena todo esto? ¿Si vale la pena vivir?”. Sense embuts, ni artificis. I amb la sala, la del Magatzem, plena.

El jardí del Metropol és un espai més d’activitats del FITT. Foto: Anna Plaza

El FITT tot just ha començat i encara queda tota aquesta setmana per davant per deixar-se seduir per noves propostes i mil maneres d’entendre les arts escèniques. Avui dimarts arrenca el Young FITT, que durant tres dies presentarà espectacles emergents d’aquí i de fora, mentre als matins es fan tallers i a les nits s’allarga la festa al jardí del Metropol. Un espai màgic i privilegiat, que la ciutat té massa oblidat.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *