Tarragona destil·la patrimoni. Les restes arqueològiques són un element més de l’entorn urbà de la ciutat. Millor o pitjor conservades, es camuflen entre les noves obres arquitectòniques i fan que cada racó de la ciutat sigui testimoni del passat, no només romà.
Amb la intenció de preservar i defensar aquest patrimoni tarragoní neix, fa gairebé 175 anys, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, l’entitat cultural més antiga que encara sobreviu a la ciutat. Una petita finestra d’esperança que lluita per seguir conservant tots aquests llegats del passat a la nostra ciutat i vetlla perquè aquests puguin seguir escrivint la història en un futur.
LA REIAL SOCIETAT ARQUEOLÒGICA TARRACONENSE HA REBUT LA CREU DE SANT JORDI 2018
A banda de l’orgull propi d’estar a punt de bufar 175 espelmes, l’Arqueològica està de celebració per un altre motiu: aquest 2018 ha rebut la Creu de Sant Jordi. Un reconeixement que ha donat una empenta a l’entitat per seguir endavant amb la seva tasca i inquietuds. “Ens va proposar l’Ajuntament, i tot i que pensàvem que ens la donarien l’any que ve per l’aniversari, ho han fet aquest any”, explica la presidenta de l’entitat, Pilar Alió. “Molta gent creia que ja la teníem, per l’antiguitat, però no. Els guardons animen a seguir amb la bona feina, venim d’un moment difícil i això ens farà remuntar”, afegeix, animada.
I és que no tot ha sigut un camí de roses. Tot i que l’entitat reconeix que sempre ha actuat “pel bé del patrimoni de Tarragona”, lamenten que això no sempre ho ha entès la ciutadania. Malgrat això, la Societat compta amb el suport de 400 socis incondicionals, una xifra que estan aconseguint que creixi. “D’ençà que estem a les xarxes, hem notat un gran augment dels interessats. Darrerament s’hi afegeixen un o dos socis per setmana, i això és una molt bona xifra. Alguna cosa devem fer bé”, reconeix la presidenta.
DES DE FA GAIREBÉ 175 ANYS, L’ENTITAT DEFENSA I PROTEGEIX EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA
L’Arqueològica va més enllà de ser un punt de trobada d’informació teòrica i recerca sobre patrimoni històric. L’entitat organitza activitats, sortides i cicles de conferències amb arqueòlegs i altres professionals de primera línia. A banda d’això, dintre de les tasques també s’inclou des de 1901 la publicació anual d’un butlletí arqueològic que s’entrega als socis de l’entitat. El contacte amb altres associacions similars del món, que es calcula que n’hi ha al voltant de 260, ha permès que la Societat disposi d’una àmplia biblioteca de revistes arqueològiques d’arreu.
“Tarragona ha passat èpoques difícils, però ara sembla que estigui remuntant després del boom urbanístic d’anys enrere”, diu esperançada la presidenta. I és que amb els esforços per la divulgació, el patrimoni mundial i altres iniciatives, la situació de la Tarragona arqueològica “va fent”. “Nosaltres només demanem que tots els organismes vagin de la mà i els projectes els pensin amb projecció de futur”, remarca Alió.
“EL NOSTRE PROJECTE DE SOMNI ÉS LA CONSTRUCCIÓ D’UN CENTRE ARQUEOLÒGIC A LA TABACALERA”
Potser sí, Tarragona va fent, però a comptagotes. Són molts els projectes que s’han quedat en esborrany, les idees que encara no s’han forjat i les iniciatives que es mantenen invisibles. Això, però, no deixa sense alè l’entitat, que segueix apostant per tenir la ciutat en les millors condicions possibles. “El nostre projecte de somni és la construcció d’un gran centre cultural d’interpretació arqueològica a la Tabacalera. Tot i això, a hores d’ara, ja s’està reformant el museu de la plça del Rei, i això està bé, perquè s’havia quedat antiquat”, diu Alió.
Obrir les portes de Tarragona a l’estranger també és una bona opció per escampar-ne el patrimoni, tot i que en ocasions com als Jocs del Mediterrani, no s’ha sabut aprofitar. “Quan venen els visitants, es queden sorpresos del patrimoni que tenim. Això significa que no els arriba què és Tarragona i que, per tant, potser no s’ha explotat prou”, diu la Pilar.
I no només el patrimoni romà, que és el que es coneix. “Tarragona té un llegat modernista comparable al de Barcelona, però es queda amagat”, explica el membre de la junta Xavier Allué, que destaca que la ciutat compta amb una cinquantena de peces de l’època moderna. “No només hem de defensar el patrimoni i la reconstrucció, sinó també la labor científica i l’aposta pel coneixement. L’antic et justifica les accions de l’actualitat, i en l’herència també hi entren els béns socials i les tradicions, que nosaltres també volem mantenir”, afegeix Allué.
“Nosaltres seguim lluitant per preservar el territori, seguim fent de consciència de la ciutat“, reconeix Pilar Alió. 175 anys de bona feina, però que estan molt lluny d’aturar-se aquí. I és que si Tarragona està fent alguna cosa bé, és demostrar que encara li queda un llarg camí per treure profit i retre l’homenatge que es mereix al seu patrimoni. “Tenim feina per 175 anys més. Només espero que no calguin tants anys per tenir el museu obert, per visitar la muralla en dos nivells o per rotular els monuments de la ciutat. Queda molta feina per fer, i nosaltres seguirem aquí per reivindicar-la”, sentencia un Xavier Allué contundent.
