Milers de persones es preparen any rere any per participar en diverses curses com la Marató de Tarragona, al gener, o la Mitja Marató que tindrà lloc aquest cap de setmana. Entre aquesta multitud de corredors anònims hi sobresurt Paquita Giménez i no precisament per les seves marques -ha aconseguit diversos podis i victòries en diferents curses tant nacionals com internacionals-, sinó per la seva perseverança en el món del running.
Enguany correrà la seva vint-i-unena edició consecutiva de la Mitja Marató de Tarragona, un registre del qual molt poca gent pot presumir-ne, de fet és l’única corredora que ha participat en tantes edicions de manera consecutiva, segons apunta el seu marit, i també mànager, Fernando Huidobro. Per tant, la Paquita només s’ha perdut sis edicions de la Mitja Marató.
LA PROFESSORA PAQUITA GIMÉNEZ, ATLETA A ESTONES LLIURES, PARTICIPARÀ A LA PROVA PER 21ª VEGADA CONSECUTIVA
No és cap novetat dir que els homes porten més anys corrent la Mitja, així va quedar demostrat en l’homenatge a qui portava 25 anys corrent aquesta prova, on només hi havia homes. Però les dones mica en mica han començat a practicar aquest esport i en els darreres cinc edicions han passat de 205 participants l’any 2013 a 322 l’any 2017, un increment més que considerable.
La corredora tarragonina va començar a practicar aquest esport quan tenia 29 anys. “Al gimnàs es va posar de moda córrer a la cinta i vaig provar-ho. Al principi no aguantava ni cinc minuts però al final vaig córrer fins a 40 minuts seguits”, explica Paquita Giménez, i afegeix que “el següent pas va ser provar-ho al carrer. Vaig sortir sense rellotge i quan vaig arribar a casa vaig veure que havia durat 45 minuts, em vaig posar tant contenta que ja no he parat des d’aquell dia”. Encara somriu amb els ulls brillants quan explica i recorda els seus inicis. La Paquita, com molts altres runners, va començar a córrer per mantenir la forma però, en veure que aquest esport l’omplia de satisfacció, es va decidir a practicar-lo més dies a la setmana, i ara ja té l’hàbit de córrer dins la seva rutina.
LA CURSA DE DIUMENGE ÉS “SAGRADA” PER A AQUESTA CORREDORA VETERANA
És professora a La Salle Tarragona i cada dimarts i dijous al migdia aprofita per sortir a córrer des de l’escola fins al Santuari del Loreto, escollint un dels tres circuits de diferents quilòmetres que coneix. Tant li fa haver d’anar a córrer sola o amb grup. Normalment entrena amb l’equip d’atletisme del Tennis Tarragona, però si algun dia ha de sortir sola no li fa cap mandra. A banda, també aprofita els caps de setmana per fer més esport, els dissabtes va amb bicicleta o a caminar amb el seu marit i els diumenges fa “tirades llargues” amb els seus companys i companyes del tennis: quatre dies d’entrenament per arribar en forma a totes les competicions que pugui.
Part dels seus èxits tenen a veure amb les sortides amb bici dels dissabtes que li permeten tenir més potència a les cames i mentre ho explica li ve al cap una anècdota de la primera Marató de Tarragona: “Havia fet dues maratons amb un temps de quatre hores cadascuna i la de Tarragona em feia molta il·lusió i la vaig fer. Jo anava corrent i de sobte veig una bicicleta amb un cartell que posava ‘4 dona’, que indicava que jo era la quarta classificada; em vaig posar molt contenta i vaig córrer més fins que vaig veure la tercera i la vaig poder avançar. Aleshores l’home que portava el cartell de la tercera dona classificada em va preguntar que si ja havia participat en d’altres. Quan li vaig comentar que les feia en quatre hores, em va dir que estava petant el temps, però el vaig fer callar perquè no volia saber-ho perquè m’agafaria una taquicàrdia”, confessa rient la Paquita. Al final, va acabar fent un registre de tres hores i 23 minuts, la seva millor marca en una marató.
TOT I L’EXPERIÈNCIA, LA TARRAGONINA VIU ELS DIES PREVIS AMB LA MATEIXA IL·LUSIÓ DE LA PRIMERA EDICIÓ
La Paquita ha corregut en curses d’arreu de Catalunya i també de l’estranger. Aquí a casa, va participar a la Mitja Marató Caro, 21 quilòmetres en pujada que s’acabaven al capdamunt del Mont-Caro, una cursa de la qual va sortir-ne victoriosa igual que la de Bagà-Coll de Pal i a la Mitja Marató Vies Verdes de Girona. A l’estranger va participar a la Mitja de Ljubljana (Eslovènia) on va quedar campiona a la categoria veterana, posició que va repetir a Helsinki (Finlàndia) i Stavanger (Noruega).
Tornant a casa nostra, la Paquita ja té el dorsal preparat per a la prova d’aquest diumenge, una cursa “sagrada” per a ella. “És la de casa, aquesta l’he de fer peti qui peti”, exclama Giménez, que porta des del 2009 pujant al podi a la categoria veterana i que confessa que, tot i l’experiència, les hores prèvies a la cursa les segueix vivint amb els mateixos nervis i il·lusió que la primera.
Al número 32 de la revista FET a TARRAGONA publiquem un ampli reportatge titulat ‘Sabatilles desgastades’ que té com a protagonistes quatre atletes (tres homes i una dona) amb una llarga experiència a la Mitja Marató: Jordi Ortega, Rubén Saiz, Quim Cardona i Mireia Sosa.
La revista la podeu trobar a les llibreries de la ciutat.
