Des del 1985, milers d’alumnes han passat per les seves classes de la universitat de Tarragona. Una tasca docent que aquesta pionera en la recerca de les causes i els efectes del canvi climàtic no ha abandonat mai. Manola Brunet, criada a la Torreforta dels anys 60 i 70, ara viatja sovint a Ginebra i es mou com a casa pels despatxos i les oficines de les Nacions Unides en qualitat de presidenta de la Comissió de Climatologia de l’Organització Meteorològica Mundial.
Aprofitant la commemoració del Dia Mundial de l’Aigua, reproduïm aquí un fragment de l’entrevista a Manola Brunet que publiquem íntegrament al número 34 d ela revista FET a TARRAGONA.
Què representa per a vostè aquest càrrec internacional?
Suposa afrontar nous reptes, perquè des d’aquesta posició he de coordinar, inspirar i motivar els grups d’experts internacionals que treballen en diferents camps. Ja havia estat prèviament copresidenta d’una de les àrees de treball, la de vigilància i anàlisi climàtica, que és la meva especialitat, però ara també m’encarrego de supervisar altres àmbits com els de la gestió de xarxes d’observació, dades climàtiques o predicció.
Quin és el paper de la Comissió?
Assessora l’Organització Meteorològica Mundial, que és qui decideix les recomanacions als 169 estats membres que en formen part. En qualitat de presidenta de la Comissió, participo en els congressos i en els comitès executius defensant les nostres propostes.
Què suposa ser la primera dona que presideix una de les comissions d’aquesta organització de l’ONU?
M’afalaga molt, tot i que no és una àrea científica en què el predomini dels homes sigui aclaparador. És una responsabilitat, però també un orgull. Ara bé, he de reconèixer que no he sentit mai en la meva vida desigualtat per raons de gènere, i que al llarg de la meva carrera professional no he fet res especial com a dona per arribar on soc.
Quins objectius s’ha marcat al capdavant de la Comissió?
Les observacions meteorològiques s’han pres des de fa anys amb uns requeriments específics i només amb la finalitat de predir el temps que farà. Aquestes observacions s’han de desenvolupar també amb finalitats climàtiques per obtenir dades i anàlisis més fiables i a més llarg termini. D’altra banda, hem de treballar en un camp encara verge que ens permeti saber quin grau d’implicació té el canvi climàtic en situacions extremes com poden ser una onada de calor, una forta tempesta o una ventada. El nivell científic està prou desenvolupat per obtenir respostes ràpides en un àmbit que genera molt interès social i dels mitjans de comunicació.
Parlem molt d’escalfament global, però com el podem definir?
És l’increment de les temperatures, en el conjunt de l’atmosfera terrestre, associat a l’augment de gasos amb efecte d’hivernacle. Els humans en som els únics responsables.
L’escalfament de la Terra, ¿s’està produint més ràpidament del que es preveia?
La comunitat científica sempre vol ser prudent, no alarmista, i això fa que sovint es quedi curta en les seves prediccions. Està preocupada perquè no controla tots els elements, les tècniques i els procediments de les observacions.
Quin és el principal impacte actual del canvi climàtic a Catalunya?
La tendència a l’aridificació i l’estrès que això provoca en els recursos hídrics. Tot i que hem tingut un any molt bo de pluviometria, anem a períodes de sequeres més prolongades i un increment de la temperatura mitjana més alt que a nivell global. Això ens porta a un clima cada cop més àrid que té encara més impacte sobre uns recursos d’aigua que ara ja són un problema.
(…)
Subscriu-te al FET a TARRAGONA per només 30€ l’any i podràs accedir a continguts periodístics de qualitat com aquest i a activitats culturals exclusives destinades als subscriptors.
La revista la pots trobar també a LLIBRERIA LA CAPONA, LLIBRERIA ADSERÀ, CAL MATIAS (Serrallo) I QUIOSC EL MIRACLE (Via Augusta, 8).
