Carregant ...

Escola Ponent: la vocació d’abraçar

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Dues nenes de l’escola Ponent juguen a escacs, utilitzats com a eina educativa a les matemàtiques. Foto: David Oliete.

Educar és ensenyar a pensar, i l’Escola Ponent fa dotze anys que va gravar-se a foc aquesta màxima des de la proximitat i l’esperit familiar. Allunyat del centre de la ciutat, no ha tingut alternativa a adaptar-se a un entorn de dificultats. El seu principal valor? L’equip de mestres que, des de la il·lusió i la vocació, han aconseguit convertir un grapat de mòduls en una escola amb ànima.

Els mòduls prefabricats s’agrupen en un antic descampat als afores de Campclar. Al fons es dibuixa, esvelta i elegant, l’Anella Mediterrània. Quin contrast! Cinc, sis, set…, en compto fins a dotze, d’aquests mòduls. Uns habitacles petits, blanquets, però que en conjunt formen una estructura sorprenentment harmònica. En majúscules i amb colors vius, cadascun té una paraula tatuada en gran: somiar, pensar, crear; ajudar, acollir, compartir; respectar. Com a carta de presentació, és més que curiosa. Com a declaració d’impressions, també.

El centre treballa en mòduls prefabricats i aposta per la immersió lingüística com a eina d’inclusió i cohesió social

Travessar la porta del centre és el segon impacte visual de la tarda. Segon joc de contrastos: el dia i la nit. Una explosió de color s’obre pas des del passadís de l’entrada. Murals, dibuixos i exposicions infantils omplen unes més que acolorides parets. Una de les primeres portes resta entreoberta. És el despatx d’Asun Josa, directora de l’Escola Ponent des dels inicis del centre. “Des d’abans de tenir el primer mòdul”, precisa, amable. I d’això ja han passat dotze anys.

És un centre jove, que es va impulsar per complementar una oferta escolar desbordada a la ciutat. Calia una nova escola, i calia amb urgència. “L’Escola Ponent s’ha adaptat i modelat totalment al context, i això forma part del nostre ADN”, afegeix la directora, amb tendresa. Més que com a directora, sembla que parli del centre com a mare. Al cap i a la fi, és cert que ha vist néixer i créixer una criatura que ja és preadolescent. “Som una escola pública en un barri majoritàriament castellanoparlant i amb una taxa elevada de famílies immigrants”, recorda. No és un detall menor. A partir d’aquesta realitat, el centre s’ha anat fent a si mateix i ha adquirit una personalitat pròpia i intransferible. Ho corroboren Ana Pàmies, cap d’estudis, i Dolors Rius, secretària. Elles també hi són des de la primera pedra. Bé, des del primer mòdul; des dels inicis, en definitiva.

(…)

Al reportatge també participen Marian Pérez, Esther Tejada, Cristina Garrido i Laura Martorell, totes quatre també mestres de l’Escola Ponent. L’article íntegre, amb les fotos de David Oliete, el podeu llegir al número 35 del FET a TARRAGONA que dedica portada i dossier a ‘Aules innovadores’. Altres centres públics de primària que també apareixen a les pàgines del FET són: Mediterrani, Pràctiques i Serrallo.

La revista la podeu trobar a Llibreria La Capona, Llibreria Adserà, Cal Matias (Serrallo) i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).

Us recordem que la publicació la presentarem en un acte públic amb diversos convidats el proper dimecres 29 de maig a les 19,30h a l’Institut Municipal d’Educació (IMET) al carrer Ramon y Cajal. L’acte és obert a tothom i servirà de reconeixement a la feina dels mestres de primària.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *