

Un cúmul de casualitats i la perseverança de Joaquin Ruiz de Arbulo han permès fer aquest diumenge una visita integral a l’espai del Mèdol, organitzada pel FET a TARRAGONA. Una visita inèdita els darrers anys perquè la museïtzació d’aquest indret Patrimoni de la Humanitat no permet accedir fins a la base de l’Agulla, l’element més conegut, o el lloc de culte de la pedrera, molt més amagat.
El professor Ruiz de Arbulo reivindica que s’han d’organitzar visites a l’interior de la pedrera, ara inaccessible
Una seixantena d’amics de la revista han pres part d’aquesta activitat exclusiva i gratuïta per als subscriptors. Tots els participants han elogiat les explicacions didàctiques i l’esperit crític del catedràtic d’Arqueologia de la URV i molts han recordat anècdotes i moments viscuts de més joves en aquell espai dotat d’un microclima i una vegetació singulars.


Aviat farà cinc anys, el 18 de juny de 2014, s’obria al públic la remodelació del Mèdol finançada per la concessionària d’autopistes Abertis, titular dels terrenys. Un projecte que consistia en la creació d’una sala per exposar uns àudiovisuals a l’àrea de servei de l’AP-7 i en la museïtzació de la pedrera amb un nou itinerari a base de senyalítica i miradors. Els visitants poden fer aquest recorregut perimetral, però no poden baixar a l’antiga zona d’extracció de pedra.


Aquesta polèmica intervenció, projectada per l’arquitecte Joan Albert Adell amb un cost d’1,5 milions d’euros, és molt criticada d’entrada per Ruiz de Arbulo, que tot i així ara es mostra un pèl esperançat: “Aquesta visita amb els amics del FET hauria de servir per començar a treballar en com podem recuperar el conjunt de l’espai, i fer-lo accessible i atractiu organitzant alguna jornada de portes obertes amb visites guiades en dies determinats”.


Les primeres explicacions del professor es produeixen en l’entrada a l’espai, venint caminant des de l’àrea de l’autopista. Feta la introducció, i gràcies a la presència d’un tècnic contractat per la Fundació Abertis que porta les claus (literalment), el grup de subscriptors pot accedir a la rampa de baixada fins a l’Agulla. Comença la visita exclusiva al Mèdol, un lloc natural, històric i cultural impressionant.


A peu del monòlit de 16 metres d’alçaria, Ruiz de Arbulo recorda que des de finals del segle XIX s’hi havien organitzat activitats culturals, sobretot concerts de música, i mostra una fotografia del 1932 amb el president Macià en un d’aquests concerts. Pau Casals n’hi va dirigir un per la seva bona acústica.


També explica com s’extreien els blocs de pedra i com eren aixecats fins a les vores superiors amb un sistema de grues i jocs de politges. Una pedra que després és transportada per mar per construir alguns dels grans monuments de Tarraco, com les muralles, l’amfiteatre o el circ. La majoria dels que hi treballaven eren presidiaris.


La vegetació que creix ràpid i la falta de manteniment no fan fàcil el recorregut. Es nota una alarmant deixadesa en la cura de l’indret. Ruiz de Arbulo (i els acompanyants) no es conformen amb veure l’Agulla de prop i comencen a pujar per diversos racons de la pedrera. El recorregut s’acaba davant de dos nínxols oberts en una de les parets de la part posterior, descoberts en una recent investigació arqueològica. Els nínxols formen part del lloc de culte del recinte.


El Mèdol és un dels tretze monuments de Tàrraco declarats patrimoni mundial de la Unesco. Però es troba en mans d’una concessionària d’autopistes, un fet insòlit que genera dubtes i preguntes al final de l’itinerari. Ruiz de Arbulo reconeix que no té resposta clara per alguns dels interrogants, però conclou amb el seu desig que l’indret es pugui recuperar en la seva totalitat per a visites organitzades.


De moment, 60 amics del FET ja han pogut conèixer com està el Mèdol per dins. L’interès dels subscriptors és tan gran que ja preparem per a l’octubre una segona visita.


[…] A principis de juny, més de 60 amics i amigues del FET a TARRAGONA van participar en la primera visita. Aquí podeu recuperar-ne la crònica i la galeria de fotos publicades. […]