Carregant ...

De Tarragona a la Xina: La dansa que allibera

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Verònica Blasco, ensenyant a ballar nens i nenes xinesos. Foto: cedida.

Als quaranta-set anys, la ballarina tarragonina Verònica Blasco ha redescobert la seva passió: ensenyar a expressar-se des del cor. Això l’ha portat a països, com la Xina i el Vietnam, on aquesta pràctica no és habitual. I aviat viatjarà a l’Índia i el Nepal. Amb els seus projectes internacionals, vol construir ponts d’intercanvi cultural que aconsegueixin alliberar els ballarins d’aquests indrets, a través de la dansa, de la disciplina i la rigidesa a què estan sotmesos.

La Verònica m’espera asseguda en un dels xiringuitos de la platja de l’Arrabassada amb un te entre les mans. La seva postura ja evidencia que és ballarina. L’esquena perfectament recta, amb les espatlles obertes i relaxades, cau perpendicularment a unes cames entrecreuades amb elegància. “Una imatge val més que mil paraules”, diu amb emoció mentre treu de la bossa un àlbum de fotografies. Només per la portada ja se’n pot endevinar el contingut. Als ulls de la Verònica hi llegeixo il·lusió i nostàlgia a mesura que va passant les pàgines. Desenes de fotografies de les seves classes de dansa a la Xina deixen entreveure que la història que m’explicarà serà fascinant.

La ballarina Verònica Blasco explica la seva experiència amb alumnes xinesos i vietnamites

Viatja amb dues maletes: una per a tot l’equipatge i l’altra amb els coneixements de dansa que ha recollit durant la seva trajectòria, i que ara vol compartir. Blasco va formar-se des de petita a l’escola de dansa Artemis. Poc temps després va començar a impartir classes de substitució al mateix centre, i això va encetar la seva trajectòria com a professora, que s’ha anat ampliant amb experiències en moltes acadèmies. “Vaig treure’m el diploma d’Expressió Corporal i Art en Moviment, i vaig descobrir que el que m’agradava realment era ensenyar a expressar des del cor, no des de la tècnica”, confessa.

Precisament va ser amb aquest objectiu que va decidir marxar, per ensenyar a expressar amb el cor en altres indrets del món on no es fa habitualment. La Verònica va arribar a la ciutat xinesa d’Heilongjiang el setembre del 2018. Sense coneixements de l’idioma ni de la cultura, va aterrar desitjant que la dansa fos una eina de comunicació suficient. “No sabia a qui faria classe ni a on”, recorda.

A la Xina, la tarragonina ha volgut trencar amb la rigidesa i la disciplina dominants a la dansa

Si hi ha alguna cosa a destacar de la seva estada a la Xina és el xoc cultural que va sentir la Verònica al principi. Ella ja sabia que anava a un país on la dansa es contemplava des d’una altra perspectiva, dominada per la rigidesa, l’hermetisme i la disciplina. I això és el que pretenia trencar. “Només vaig posar una condició als directors de les escoles, i era que confiessin en mi. Dins de l’aula, jo guiava els alumnes i els professors no podien desautoritzar-me o interrompre’m”, explica. Tot i acceptar-ho, un esquitx de desconfiança i recel seguia viu dins del professorat. De fet, a les primeres classes, pares i directors eren dins de l’aula observant el que feia la tarragonina.

(…)

Així comença el relat de la Verònica Blasco que publiquem íntegrament al número 35 del FET a TARRAGONA. Si vols llegir aquest reportatge i altres històries d’interès:

Subscriu-te al FET per només 30€ tot l’any. La nostra comunitat ja la formen més de 630 amics i volem sumar-ne més.

– Compra la revista a Llibreria La Capona, Llibreria Adserà, Cal Matias (Serrallo) i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *