Poc s’ho pensava, Alfred Abad, que d’una idea per fer un regal en sortís una afició que li acabaria reconeixent un premi. Tot va ser quan el 2004, l’any del 25è aniversari de la colla Tarragona Dansa, va decidir sorprendre els companys i escriure una sardana. A partir d’allí, es va atrevir a crear noves melodies per als instruments de cobla. Moltes hores d’aprenentatge i composició han fet que el mes passat rebés el Premi Sardana de l’Any 2018 per “Montblanc capital de la sardana”, un premi popular amb molt de prestigi. “Al palmarès de les 29 edicions anteriors hi ha el bo i millor dels compositors de sardanes: Ricard Viladesau, Manel Saderra, Pere Fontàs…Gent amb un talent increïble”, exposa Abad. “És un premi molt important i sobta molt compartir llistat amb ells”.
El president de l’Agrupació Tarragona Dansa guanya el Premi Sardana de l’Any 2018
Aconseguir-lo és un motiu per cobrir-se de glòria. “S’hi presenten les obres que s’han estrenat durant l’any per deixar-ne, de les més de 200, només 45, que passaran per diferents rondes eliminatòries, on el públic vota les que més li agraden”, explica. Amb tot, només 10 sardanes arriben a la gran final, de les quals, per votació dels assistents a la gala, finalment només en guanya una. “Imagina’t com és de complicat seduir a prou gent per aconseguir que votin la teva sardana”, sentencia.
Tot depèn de la composició que se’n faci. Escriure una obra no és un procés fàcil, i encara ho és menys si no és té cap formació musical. Com en tota obra creativa, la música neix d’una idea. “La ‘inspiració’ pot venir en qualsevol moment, per això sempre tinc a punt les notes de veu del mòbil”, admet. A partir d’aquí, es descarten moltes propostes, però sempre hi ha una melodia amb la qual es pot començar a treballar: “Imaginar com sonarà la sardana, les diferents parts rítmiques, l’harmonia, la tonalitat i, fins i tot, qui farà els papers principals en cada moment”. Abad assegura que intenta crear dos històries a les seves sardanes: “Una a curts i una a llargs que estiguin relacionades, perquè així l’obra té continuïtat, però que, alhora, tenen la seva personalitat”.
Fins ara, ha compost sardanes i arranjaments per a cobla i per a cobla ampliada amb altres instruments, com saxos, clarinets, piano o percussió. Formar part del món de les sardanes des de ben petit l’ha ajudat a escriure una música que tothom pugui escoltar i ballar. “Segurament, si hagués d’escriure per a altres formacions musicals que em són menys familiars no em seria fàcil ni em trobaria tan còmode”, assegura. Per això també va instrumentar l’espectacle teatral “Llums, música… acció!” que van presentar des de l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa el mes de gener al Teatre Tarragona.
Aquest diumenge 23 de juny celebraran els 40 anys de l’entitat amb una sardana al voltant de la Catedral
I és que aquesta entitat -de la qual Abad n’és el president- enguany celebra el 40è aniversari, per això han organitzat diverses activitats durant l’any: “Les socials, pensades per als nostres balladors, familiars i amics; i les de ciutat, que tenen com a finalitat donar visibilitat al que fem”. Ara per Sant Joan han organitzat una festa ben grossa. Després de la pujada a peu a Montserrat i de la cloenda de la 35a campanya Sardanes a l’Escola, han preparat l’acte central de la celebració: ‘Envoltem la Catedral’. “Havia de ser una activitat oberta i on s’hi veiessin reflectits els valors de la sardana com a eina d’integració”. Per això està convençut que “és un repte de ciutat que no has de deixar que t’expliquin: l’has de viure. Volem fer bategar la Catedral a ritme de sardana”. Aquest diumenge 23 a partir de les 17h tothom qui vulgui podrà inscriure-s’hi i recollir la seva acreditació.
Abad: “Cal un projecte cultural a Tarragona on tothom hi tingui cabuda”
Amb tot, diu que els prejudicis encara hi són presents en aquest ball. “A Tarragona, i en general a tot Catalunya, sembla que allò que sona a tradicional i popular és poc modern i s’ha d’allunyar del jovent”, critica. Convençut, assegura que des de l’agrupació intenten normalitzar-la, ja que és “una activitat d’oci més”, remarca. “Cal recuperar l’orgull de fer el que és nostre”. També reivindica que els equipaments culturals de la ciutat no estan en condicions, ja que actualment el teatre Metropol, el teatre Tarragona i el Camp de Mart estan tots tancats. “Més que potenciar la dansa o la música a la ciutat, cal un projecte cultural on tothom hi tingui cabuda, amb atenció especial a les entitats locals, i dur-lo a terme d’una manera coherent”.
En tot cas, considera que Tarragona és una ciutat on el ball té “bona salut”, si és compara amb altres ciutats properes o, fins i tot, amb Barcelona i el seu cinturó metropolità. “Tenim un grup potent de colles i ja fa anys que fem ensenyament a les escoles”, afegeix, i convida tothom a assistir a les ballades de Festa Major: “Veuríeu la gentada que surt per Sant Magí i Santa Tecla, troba les sardanes a la Rambla i, senzillament, entra a una rotllana i balla”.
Amb una gran il·lusió per seguir treballant pel 40è aniversari (i començant a pensar ja en el 50è), Alfred Abad assegura que ho està vivint intensament. Agraeix la participació de tothom que ho fa possible i està molt satisfet de tot plegat. En aquest punt àlgid de la seva trajectòria com a compositor, el proper dia 7 de juliol estrenarà la seva darrera sardana en el marc del 13è aplec Comarcal d’Osona, a Gurb. Després pararà durant un temps i, mentrestant, els balladors i els músics de les cobles esperaran que tornin a brotar les seves melodies.
