Ara fa tres dècades arribava a Tarragona la primera aigua de l’Ebre, gestionada per un ens creat a partir d’una llei estatal del 1981. Sense aquella infraestructura hidràulica de primera magnitud, la capital del sud de Catalunya i el seu entorn viurien avui una realitat molt diferent. Celebrem l’aniversari amb quatre treballadors del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), que transmeten responsabilitat i voluntat de servei públic.
Enriqueta Navarro i Jordi Ferrando són companys de feina des de fa trenta anys. Van entrar a treballar al CAT l’1 de juny de 1989, ella com a administrativa i ell com a membre de l’equip del laboratori on es fan les analítiques. A l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de l’Ampolla s’ultimaven aquells dies els preparatius per activar el transport d’aigua a municipis i indústries del Camp de Tarragona. Aquest dimecres 31 de juliol fa just tres dècades que es posava en funcionament la infraestructura més important executada al segle XX a la demarcació.
Celebrem els 30 anys del minitransvasament amb 4 treballadors del Consorci d’Aigües de Tarragona
L’Enriqueta i el Jordi van passar aquella jornada històrica entre bambolines, mentre les autoritats feien gala de la culminació d’un procés llarg que, finalment, feia desaparèixer l’aigua salada de les aixetes de Tarragona. Tots dos són veïns de les Terres de l’Ebre, de Deltebre i Jesús, respectivament, i per tant van viure en primera persona la polèmica d’aquella etapa de protestes resumida en la frase “Ens prenen l’aigua”, fruit, asseguren, “del desconeixement i d’alguns malentesos”. Ho recorden en una trobada amb dos companys més de feina –Sandra Simó i Joan Cornellà, residents a Tarragona–, organitzada pel FET amb motiu del trentè aniversari del minitransvasament.
La infraestructura creada la dècada dels vuitanta va acabar amb el problema de l’aigua salada
Diu l’Enriqueta amb orgull –“Jo també soc del Delta”– que ha hagut de “rebatre les opinions contràries amb molta pedagogia”, explicant a la gent del seu entorn que l’aigua que es capta i transporta és la que es perd pels canals de reg, no la del riu.
El Jordi, conscient de les crítiques inicials i les manifestacions de rebuig d’aquells anys, creu que ara ha canviat una mica el criteri de l’opinió pública, tot i que es manté un sentiment de greuge a les Terres de l’Ebre en relació amb el conjunt de Catalunya. Els dos empleats veterans, però, se senten “orgullosos” de pertànyer a una “empresa única i capdavantera” al territori.
A l’Ampolla, el Consorci compta amb un laboratori que garanteix la màxima qualitat de l’aigua
El Laboratori de Qualitat de l’Aigua (LQAIGUA), la joia de la corona del CAT, està format per les unitats de microbiologia, orgànics, inorgànics i radioactivitat, aquesta última gestionada per la URV. “Treballem amb els instruments més moderns, cosa que ens permet garantir encara millor la qualitat de l’aigua, la que es capta del riu i la que surt de la planta”, valora Ferrando. “La legislació s’ha anat modificant amb criteris més restrictius i garantistes, i això obliga a disposar de la tecnologia punta”, afegeix. Recentment, hi han incorporat un cromatògraf líquid amb un detector molt potent que, en paraules de l’enginyer, “busca a l’aigua contaminants emergents com són les restes de medicaments”.
(…)
Aquest és un petit fragment del reportatge -amb 4 empleats del CAT com a protagonistes- que publiquem íntegrament al número 36 del FET a TARRAGONA per commemorar el 30è aniversari del minitransvasament.
La revista la pots trobar a Llibreria La Capona, Llibreria Adserà, Cal Matias (Serrallo) i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).
