Les festes del Cós del Bou –o de Sant Roc– celebren aquest mes d’agost els 175 anys d’història. Un ambient sempre familiar ha aconseguit traspassar un sentiment únic de generació en generació. La passió, la il·lusió i la implicació d’un grup de veïns són el secret de la joventut eterna que s’amaga darrere d’una de les celebracions més arrelades de Tarragona.
“Les festes de Sant Roc són la tradició, la família, el barri”, explica amb un somriure d’orella a orella Sílvia Petit, veïna del Cós del Bou i pubilla de les festes. “Són una marca pròpia d’autenticitat basada en el mínim pressupost i la màxima il·lusió”, afegeix Alfredo González des de la mateixa taula compartida. Agustí València, Jaume Ollé i Joan Adserà assenteixen. També el veterà Josep Ferrer (Fervi), que presideix discretament la trobada. “Les festes són les festes, les nostres, les de sempre”, afirma, visiblement content.
Les festes del Cós del Bou celebren el 175è aniversari amb la novetat dels Gegants Vells Petits
Sant Roc són unes petites grans festes molt arrelades a la ciutat. I ho són gràcies als veïns que les han sentit com a pròpies i han sabut transmetre als més menuts aquest sentiment de pertinença. “Per Sant Roc passen moltes coses, però totes tenen sentit perquè les fem amb l’ànima”, subratlla Sílvia Ferreres. Ella també ha nascut i crescut al Cós de Bou. Ben mirat, sembla una retrobada d’amics de la infància.
Una de les principals gràcies de les festes de Sant Roc és que ha sabut conjugar amb encert la tradició amb la proximitat. “Hem de tenir molt clar que tot aguanta i tot és tan bonic per la pinya de la gent del barri”, valora Petit. “És una festivitat que té cor i ànima perquè tots plegats ens hi deixem els nostres cada any”, raona el Fervi entre rialles.
La tradició i l’ambient familiar creen un sentiment que s’ha anat traspassant a les noves generacions
Molts d’aquests veïns implicats ja no viuen al barri. La vida els ha portat a altres localitats, o a altres zones de Tarragona. “Però ser del barri no vol dir necessàriament viure al barri, la identitat no es perd mai”, irromp amb tendresa el Fervi. “Som molts els qui hem anat marxant a mesura que hem crescut, però a l’hora de les festes tornen amb els fills en braços”, recorda Àngels Cantos.
Cantos és escultora, restauradora i veïna. Quan ens trobem al seu taller del carrer dels Ferrers, està enllestint els gegants petits que s’estrenaran d’aquí pocs dies. “És un encàrrec molt especial, perquè és per lluir per Sant Roc, i això em toca molt la fibra”, reconeix. Se li il·lumina el rostre, i amb això dona per acabada la frase. “Que jo encara recordo plorar de ben petita la nit del 16 d’agost perquè se m’acabaven les festes!”, exclama amb nostàlgia.
(…)
Així comença l’ampli reportatge dedicat als 175 anys de les festes de Sant Roc que publiquem íntegrament al número 36 del FET a TARRAGONA.
La revista la podeu trobar a Llibreria La Capona, llibreria Adserà, Cal Matias (Serrallo) i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).
Si vols donar suport al periodisme rigorós i de qualitat, et convidem a fer-te subscriptor del FET i hi trobaràs el treball d’un grup de magnífics periodistes de Tarragona.
