És la primera vegada que un alcalde de Tarragona assumeix directament les competències municipals de Cultura. Pau Ricomà és, probablement, la persona més indicada dels 9 components actuals del govern municipal per dirigir aquesta àrea que ha estat qualificada d’“estratègica” pel seu propi partit. Dit això, caldrà veure amb el temps si aquesta és la millor fórmula per conduir la política cultural de la ciutat.
‘Cultura per créixer’ era un dels eslògans més repetits en els mesos previs a les eleccions per part d’Esquerra Republicana. “La cultura ha de ser eix vertebrador de totes les polítiques de l’ajuntament”, hi afegia Pau Ricomà. Cultura descentralitzada tot l’any i no només en algun moment puntual de les festes; diàleg entre patrimoni i cultura contemporània… són alguns dels conceptes exposats fa temps per l’alcalde.
Pau Ricomà demostra que la política cultural és “estratègica” al seu govern
D’entrada, com a manera d’entendre la gestió de la cosa pública, sembla bona notícia veure que Pau Ricomà se’n fa responsable, de la política cultural de la ciutat. Vol dir que l’alcalde prioritza aquesta àrea en el mandat de 4 anys que acaba d’arrencar.
No podem oblidar que venim de l’etapa de 12 anys de Ballesteros, on hi ha hagut fins a quatre regidors de Cultura: tres regidores socialistes, Sandra Coloma, Carme Crespo i Begoña Floria (les dues primeres, per cert, lluny del PSC) i el regidor d’Units per Avançar (ex Unió), Josep Maria Prats.
Que ara l’alcalde Ricomà dirigeixi aquest departament obre moltes possibilitats perquè la Cultura sigui una peça fonamental i transversal de la nova etapa política. Però també suposa un risc: que el volum elevat de feina a l’Alcadia -les primeres setmanes han estat abrumadores- no li permeti dedicar-se prou a l’àrea cultural.
L’alcalde corre el risc de no poder dedicar-s’hi prou i necessita reforçar el paper dels tècnics
Per això, Ricomà necessita reforçar en nombre i enfortir en competències els responsables tècnics del departament i traçar unes línies clares estratègiques en l’àmbit de la creació, la programació i la difusió, d’una banda, i dels equipaments i infraestructures, d’una altra.
No es pot excel·lir en tot. Com a ciutat, no es pot destacar en moltes coses a l’hora. Però l’alcalde hauria de tenir clar que Tarragona mereix situar-se en els propers 4 anys en el mapa cultural del país.
