Una ciutat on, dissortadament, hi ha pocs carrers per passejar-hi amb tranquil·litat, ha vist com els darrers anys es produïa un increment espectacular del nombre de terrasses. Els bars i les cafeteries han anat substituïnt les botigues de roba, calçat i alimentació que anaven tancat i han produït un doble efecte: una progressiva desertització comercial del centre de Tarragona i una concentració de terrasses en diferents punts.
Al problema de les voreres estretes i en molt mal estat d’alguns carrers, que ja hem denunciat reiteradament des del FET, cal afegir el problema de les voreres amb un espai molt reduït per les taules i cadires de bars i restaurants. En molts casos, les terrasses ocupen dues terceres parts de l’amplada de la vorera -dues fileres de taules amb 4 cadires cadascuna- i compliquen el pas dels vianants o l’accés dels veïns a casa seva.
“Resulta esperançadora l’actidud ferma del nou govern municipal per fer complir la normativa”
En el cas de places i carrers exclusius de vianants (escassíssims, per cert, a Tarragona), el problema s’agreuja: fileres de taules i cadires que es toquen, sense separació entre establiments; invasió dels espais d’ús públic i ‘absorció’ dels bancs per seure, com és el cas de la plaça de la Font i la plaça Corsini, entre d’altres.
“Cal regular el sector i, en algunes zones, limitar la instal·lació de noves terrasses”
Amb aquest panorama resulta esperançador que el canvi de govern municipal suposi una actitud més ferma per part de l’Ajuntament a l’hora de fer complir la normativa. En contrast amb l’aparent deixadesa de l’anterior equip de govern, ara s’actuarà contra aquells establiments que ampliïn indegudament l’espai designat. I és que algunes places com la del Fòrum i la de la Font, massificades, no ajuden a crear un ambient de convivència.
Més enllà de mesures coercitives concretes, Tarragona necessita una ordenança que reguli el sector i, en alguns casos concrets, limiti la instal·lació de noves terrasses. No es tracta d’anar contra bars i restaurants; es tracta d’anar a favor del conjunt de ciutadans i de crear una ciutat més amable i acollidora.
En moltes ciutats del mon s’ha produït el creixement del concepte terrassa i en una ciutat com la nostre les terrasses son inevitables i molt agradables, però dit això a la nostre ciutat li fa falta a TOTS els nivells, PLANIFICACIÓ, es a dir tindre un pla i desenvolupar-lo. Per exemple, en el referent a les terrasses, que la superfície de terrassa exterior sigui proporcional amb la superfície del local interior, no es just que hi hagin locals amb mes superfície exterior que interior i això, estudiat i ben aplicat esponjaria les terrasses. Es inadmissible que les terrasses impedeixin el creuar de banda a banda un carrer o plaça ja que les d’un establiment es toca amb l’altre, per exemple la Plaça de la Font o el carrer Lleida… No te que ser un problema de quantitat si no de qualitat.