Advertisement
Carregant ...

La societat tarragonina de fa un segle

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Un grup de dones renten la roba a la llera del Francolí, el 1920. Fons: Vallvé. Centre d’Imatges / L’Arxiu

Un grup de dones fan la bugada al tram de la desembocadura del riu Francolí, un cop passat el pont del ferrocarril. La foto d’Hermenegild Vallvé és del 1920 i està a punt de complir un segle de vida. Aquesta imatge que obre l’article és un magnífic exemple de com ha canviat la societat en aquests cent anys i, sobretot, de com s’ha transformat la vida de les dones.

La foto forma part del llibre ‘Treball i lleure a Tarragona, ara fa cent anys’ (Silva Editorial) que amplia la col·lecció d’imatges que es poden veure en una exposició oberta fins al 31 d’octubre a l’Espai Turisme del carrer Major. La publicació la signen Jordi Piqué i Blanca Gas i forma part de la col·lecció ‘Quaderns de l’Arxiu’, encetada el 2006.

Un llibre amb 110 fotos retrata els profunds canvis socials que va viure la ciutat fa cent anys

El llibre i la mostra retraten les primeres tres dècades del segle XX, una època d’invents revolucionaris (electricitat, cinema, ràdio, vehicles de motor…), de lluites dels obrers i de les dones, de convulsions i guerres, de noves ideologies com el feixisme i el nazisme, i d’efervescència catalanista (Mancomunitat) que és contestada per la dictadura de Primo de Rivera.

En aquest context, Tarragona és una ciutat de poc més de 25.000 habitants, que veu la construcció del Mercat, el Metropol, la Tabacalera, l’Escorxador, el Banc d’Espanya… i que viu profunds canvis socials derivats de la reducció progressiva de la jornada laboral i de la disposició d’un temps lliure que es destina a l’esport, el passeig per la Rambla o l’estada a la platja.

Coberta del llibre.

La publicació ofereix 110 imatges magnífiques. D’autors professionals com Gerard Chinchilla, Hermenegild Vallvé, Marià Marsal i Pere Pallejà, però també procedents de fons particulars com els de Lluís Delclòs, Santiago Gramunt, Joan Micó i la família Serres Cirujeda. Un encert que posa valor afegit a la tria que n’han fet els autors.

Dividit en tres parts (treball, lleure i vehicles de transport), el llibre ens proposa una panoràmica sensacional de la Tarragona que travessa una època clau, perquè determinarà, entre d’altres coses, l’ordenació i el creixement urbanístic del centre urbà de la ciutat fins als anys vuitanta.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *