Què hi ha darrere d’un dels pilars més bàsics del sistema sanitari públic? Com s’organitzen metges, metgesses, infermeres (la majoria dones), treballadores socials sanitàries i administratius? Com suporten la pressió assistencial? Com la porten les persones que la viuen diàriament, especialment quan arriben les epidèmies de grip? Entrem dins del CAP Jaume I, que dona servei a unes 27.000 persones. Per passar-hi consulta, però sobretot per viure-hi el que no es veu a simple vista. Vocació de servei, neguits i reivindicacions.
Entrem al CAP Jaume I per viure un matí en un dels pilars bàsics del sistema sanitari públic
Un any després de la vaga del personal sanitari d’atenció primària, el FET s’apropa un matí qualsevol a l’equipament de la Part Baixa de Tarragona, gestionat per l’Institut Català de la Salut. Una trentena de persones s’hi apleguen a les portes quan falten deu minuts per a les vuit. Tots els qui fan cua tenen cita prèvia per fer-se una anàlisi de sang, una de les proves més repetides al sistema sanitari públic català.
Un CAP –el que durant anys es va conèixer popularment com a ambulatori– és, en part, això: rutina, proves i llistes de pacients que s’administren. Però és també el primer contacte entre el malalt i l’Administració que vetlla per la seva salut, a través d’un metge, una infermera o una treballadora social que escolten, prevenen, diagnostiquen, deriven a especialistes i recepten.
Com s’organitzen metges, metgesses, infermeres, treballadores socials sanitàries i administratius?
A peu de carrer ens saluda la directora del CAP, Ana Martín Lorente. A l’interior, mentre es comencen a fer les primeres extraccions, al taulell principal només demanen informació dos usuaris. No hi ha cues. És un dia qualsevol de tardor i encara no ha arribat la temuda primera onada de l’epidèmia de la grip.
A la sala d’espera principal comencen a cridar a consulta els primers pacients. No hi ha aglomeracions i tot funciona bé, com a mínim aparentment. Les anàlisis de sang es fan amb gran velocitat. Els protocols s’han anat modificant amb el gran objectiu, d’entrada, d’evitar que els pacients deambulin pel CAP sense saber on han d’anar o qui els ha d’atendre.
De portes enfora, els usuaris només veuen consultes que s’obren i es tanquen i esperen la seva visita per posar-se en mans del metge, la infermera o, si és el cas, la treballadora social especialitzada en assistència sanitària. Però darrere de tot plegat hi ha un equip humà que mira de donar resposta a les necessitats de milers de persones.
En una de les sales, d’accés restringit, es viu una reunió entre la directora del CAP, perfeccionista i entregada; l’adjunta a la direcció, la infermera Sonia Cortiles, jove, discreta i metòdica; un dels metges de família del centre; Aitor Alfaro, amb deu anys d’experiència al mateix equipament i un esperit combatiu; Rocío Solís, també infermera, la més veterana de tot l’equip, que reivindica un ofici menyspreat durant dècades; i Silvia Arroyo, treballadora social sanitària, la darrera a sumar-se a l’equip, però amb una llarga trajectòria en el món de la dependència i la gent gran, vocacional i entusiasta.
(…)
Així arrenca el reportatge realitzat al CAP Jaume I que publiquem íntegrament al número 38 del FET a TARRAGONA. La revista la pots trobar a:
Llibreria La Capona
Llibreria Adserà
Cal Matias (Serrallo)
Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8)
Si t’interessa aquest reportatge i altres continguts periodístics de qualitat, suma’t a la comunitat del FET a TARRAGONA que ja formen 650 subscriptors.
Fes-te del FET
EL FET és molt més que una revista: organitzem activitats culturals exclusives per als subscriptors i obsequiem amb entrades per als espectacles de música i teatre que arriben a Tarragona.
