18.3 C
Província de Tarragona
Dimecres, octubre 9, 2024

Quan l’emergència química es gestionava des de Tarragona

Pla general de la planta d’IQOXE a la Canonja. Foto: cedida.

26 març de 2001: s’organitza el primer simulacre d’emergència química a Tarragona amb implicació de la població. El suposat accident té com a escenari la factoria de BASF i es demana el confinament als veïns de Bonavista i La Canonja. S’activen les sirenes en el marc del protocol del PLASEQTA, que en aquell moment comanda el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Cèsar Puig.

 

El simulacre es fa a quarts de quatre de la tarda d’un dia feiner i dura poc més d’una hora. Les autoritats en fan un balanç relativament positiu, tot i que reconeixen que hi ha hagut poca implicació activa de la població: moltes persones han seguit amb la seva vida quotidiana. Una enquesta realitzada els dies posteriors revela que el 40% dels consultats deien que no sabien què s’ha de fer en cas d’accident.

L’exdelegat del Govern, Cèsar Puig, recorda des del ‘Fet’ que abans es comandava un accident a través del Plaseqta

Cèsar Puig va ser el director del Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona (PLASEQTA) entre els anys 2000 i 2003. Ara és a punt de viure un dels moments més durs de la seva vida: aquest dilluns arrenca a l’Audiència Nacional el judici a ell, a l’exmajor dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i a altres dos membres de l’antiga cúpula del departament d’Interior.

 

Tot i ser a les portes d’un judici en què la Fiscalia li demana 11 anys de presó per un delicte de rebel·lió, Puig ha seguit amb molt interès la gestió comunicativa de l’explosió a IQOXE el passat dimarts. I arriba a un seguit de conclusions que vol compartir amb el FET a TARRAGONA. La principal n’és que “s’ha baixat la guàrdia” els darrers anys pel que fa a la revisió dels plans de seguretat.

“S’ha baixat la guàrdia en l’actualització dels plans de seguretat. Cal fer simulacres amb població”

Puig recorda que en la seva etapa una emergència tarragonina es gestionava des del territori a través del PLASEQTA, el director del qual era el delegat del Govern. El 2007, però, s’implanta el PLASEQCAT que abasta tot el territori de Catalunya i que absorbeix el pla de Tarragona. El comandament passa a mans del conseller o consellera d’Interior. Això, segons Puig, va en “detriment” d’una gestió més propera de l’accident. “La direcció política del Plaseqta des de Tarragona possibilitava una interlocució fàcil de la Generalitat amb el territori, que ara no hi és”.

 

El 28 de novembre del mateix 2007 es fa un nou simulacre amb població, amb el veïns d’El Morell, la Pobla de Mafumet i Perafort. El seguiment n’és molt escàs. Només hi participen activament mestres i alumnes de les escoles. El secretari d’Interior, Joan Boada, expressa llavors la intenció de realitzar un simulacre anual amb població “per aconseguir el confinament obligatori de la gent”. Però des del 2007 ja no s’ha convocat cap altre exercici similar.

“El 2003 ja teníem previst l’ús de la telefonia mòbil per avisar. Ha faltat inversió en tecnologia”

En relació als mitjans tècnics per avisar els veïns en cas d’emergència, Puig revela que el 2003 ja tenien previst l’ús de la telefonia mòbil com a complement a les sirenes. Per què no s’ha implantat encara? “No s’han fet inversions en tecnologia. En canvi, es va optar per construir un gran edifici del 112 quan el que hi havia a l’antic Consorci d’Aigües (ara abandonat) era suficient”.

“l’ús de drons per detectar un núvol tòxic és tècnicament possible i evitaria demores en la presa de decisions”

També considera l’ex delegat del Govern  que “amb l’ús de drons es podria saber en 3 minuts la qualitat de l’aire” i si ha aparegut un núvol tòxic que posa en risc la salut de la població. “Tècnicament és possible (jo hi estava treballant al departament d’Interior quan em van cessar pel 155) i té un cost assumible. Evita els riscos de desplaçament in situ del personal i la demora en les primeres analítiques. I sobretot permet prende decisions en un temps raonable i avisar la població amb dades certes”.

 

De cara al futur més immediat, Puig proposa “tornar la direcció del PLASEQTA al delegat del Govern perquè a Barcelona aquest tema no és prioritari; crear una potent estructura tècnico-administrativa que integrés totes les àrees de la Generalitat amb competència en temes de seguretat i medi ambient al Camp de Tarragona; i revisar a fons i actualitzar totes les mesures incloses als plans interiors i exteriors de les químiques a càrrec d’una empresa independent”.

“Necessitem un equip potent a Tarragona, perquè a Barcelona aquest tema no és prioritari”

A partir de la seva experiència en diferents responsabilitats del Govern de Catalunya, l’advocat vallenc no amaga que “el centralisme barceloní” perjudica la gestió d’emergències, i adverteix: “Els simulacres de sirenes són inútils. Cal fer simulacres amb població, que pressuposen un gran esforç d’informació i posen en evidència els aspectes que s’han de millorar. Però són antipàtics pels polítics”.

 

I abans de marxar cap a Madrid, Cèsar Puig conclou així la conversa amb el FET: “Hi ha hagut massa relaxament durant massa temps. Tarragona és el territori que més ha treballat aquests temes i que té més gent especialitzada (a Bombers n’hi ha molts), pero ens hem adormit tots plegats. El risc s’ha de gestionar quan no passa res”.

 

Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

2 COMMENTS

  1. Estic totalment d’acord amb tot el que ha dit.
    Ara estic jubilat després de 36 anys als Bombers i a Protecció Civil, amb categoria d’oficial i càrrecs com cap de parc de Reus o tècnic territorial de Protecció Civil al CECAT de Tarragona.

  2. Des de tot el respecte i apreci que li tinc al Cesar Puig i des del coneixement dels anys que vaig ser directora dels SSTT d’Interior, em sembla una anàlisi molt sesgada perquè té raó en el que diu que s’ha de comandar el Pla des de Tarragona però justament l’edifici nou del 112 es va fer perquè fos el centre d’operacions i comandaments de les comarques Tarragonines, Ebrenques i de Ponent i actues com a backup del de Barcelona.
    Però el que no diu en Cesar és l’abandonament en polítiques de seguretat, en inversions, en personal des del 2012 fins a dia d’avui. En el darrer govern d’esquerres es van renovar sirenes, es van fer simulacres, es van actualitzar els Plans d’Emergència i d’Autoprotecció, es van crear noves places de personal tècnic de protecció civil. Però les polítiques d’austeritat , el model, bussines friendly amb la permissivitat a les empreses i el canvi de prioritats en els governs des del 2010 han estat elements que han jugat en el desenvolupament d’aquest accident.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here