Carregant ...

Pep Escoda: “Als que manen els hi demano empenta i entusiasme”

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Pep Escoda, mirant el mar des de la platja de l’Arrabassada. Foto: David Oliete.

El mar l’omple d’energia, i la solitud a estones l’ajuda a viure. És feliç caminant per la platja i comptant des de les roques els vaixells que esperen entrar a port. Pep Escoda va deixar a temps la pesca i el rem per esdevenir un fotògraf reconegut i amb projecció internacional. Ara repassa la seva trajectòria i parla del panorama cultural de Tarragona.

(…)

Has tingut estades llargues a París, Miami i Nova York, i altres oportunitats de viure lluny d’aquí. Per què has preferit quedar-te a Tarragona?

Perquè jo tinc una història d’amor –no correspost encara– amb aquesta ciutat. Per això m’emprenyo tan sovint amb els que manen. Tarragona té un potencial brutal i un talent increïble que no acaba d’esclatar.

És una qüestió d’autoestima o de valentia?

Ens falta autoestima i empenta. Sovint, els que poden ajudar no ho fan. Ara bé, començo a notar més autoestima en alguns col·lectius com el nostre, el dels fotògrafs. Hi ha iniciatives molt interessants, com la Photo Km 0 que impulsa Rubén Perdomo, que reivindica el talent artístic local. Crec que pot ser una llavor, com d’altres que s’han anat plantant, per fer coses conjuntes i més grans. Hem de tenir clar tots que la cultura transforma i cohesiona la societat.

On és l’arrel del problema?

Els que manen a Tarragona no han sabut fer-nos creure i estimar el potencial que tenim. I comptem amb un munt d’edificis buits que podrien ser revulsius culturals. Per què no utilitzem algun magatzem de Tabacalera com a espai de creació? Per què no muntem algun xou al pàrquing Jaume I? Per què no exposem a la caixa forta del Banc d’Espanya?

L’entrevista a Pep Escoda va acompanyada d’un retrat en blanc i negre, obra de David Oliete.

Què falta, doncs?

Voluntat política. Als que tenen responsabilitats de governar Tarragona, abans i ara, els demano empenta i entusiasme, i que els transmetin a la ciutadania. I els recomano viatjar: no cal que vagin a París; poden anar al Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, o al Konvent, un espai de creació al Berguedà que dona vida a un patrimoni industrial que estava en desús. O al recinte Fabra i Coats, de Barcelona, que són unes naus rehabilitades on fan un munt d’activitats. A Tarragona no disposem de cap centre d’art i pensament contemporani. Hem tingut durant un temps al Tinglado 2 un espai expositiu i prou.

L’Ajuntament ha presentat una nova etapa del Centre d’Art a partir d’aquest 2020. Quina valoració en fas?

Fem passos endavant, però seguim sense tenir un centre d’art de creació i pensament contemporani. Em sembla una bona solució temporal, però insuficient: Tarragona ha de ser més ambiciosa i al barri de la Marina hi ha diverses naus que es podrien aprofitar. Insisteixo molt en el concepte de pensament contemporani, perquè l’art és pensar: per crear has de pensar, i és rellevant promoure convivència i sinergies entre artistes de diferents disciplines. Hem d’acabar amb la ciutat formada per capelletes.

(…)

Aquest és un petit fragment de l’àmplia entrevista a Pepe Escoda que publiquem íntegrament al número 39 del FET a TARRAGONA. Una revista amb ànima i orgull tarragoní que pots trobar a:

Llibreria La Capona

Llibreria Adserà

Cal Matias (Serrallo)

Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8)

Si te’n fas subscriptor/a, rebràs còmodament a casa la revista i podràs participar de les activitats culturals exclusives que organitzem i del sorteig d’entrades per a espectacles als teatres de Tarragona:

Fes-te del Fet aquí!!!

Ja som 660 subscriptors. Gràcies pel suport al periodisme rigorós i de qualitat.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *