Advertisement Advertisement
Carregant ...

No va ser una manifestació històrica

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Capçalera dels manifestants dels barris de Ponent, a la seva arribada a la plaça Imperial Tarraco. Foto: David Oliete.

No va ser la manifestació històrica que molts auguraven com a reacció a l’accident més greu del mig segle de vida de la petroquímica a Tarragona. No va ser la resposta massiva i contundent que molts esperaven davant l’explosió del 14 de gener a IQOXE que va deixar tres víctimes mortals, nombrosos desperfectes i una profunda sensació d’inseguretat i desconfiança entre la ciutadania.

La marxa per reclamar més seguretat a la química va comptar amb una participació discreta

La marxa que culminava la jornada de vaga general -també històrica- al sector de la petroquímica va estar molt per sota de les expectatives. Cares de decepció i comentaris d’estupefacció entre alguns dels assistents i promotors de la mobilització. Lluny dels micròfons, responsables polítics reconeixien la seva sorpresa pel nivell de  participació discreta.

Foto David Oliete.

Ni la convocatòria unitària dels sindicats majoritaris, ni l’impuls de les entitats veïnals dels barris de Ponent, ni el suport de tots els partits polítics, ni la col·laboració de l’Ajuntament amb els autobusos municipals gratuïts, ni l’àmplia cobertura prèvia dels mitjans de comunicació van aconseguir que la manifestació del 19 de gener del 2020 passi a la història de Tarragona.

L’acte reforça la idea d’una Tarragona apàtica davant l’accident químic més greu

Els 1.600 participants quantificats per la Guàrdia Urbana (més de 3.000, segons els organitzadors) queden lluny del que es podia esperar d’una ciutat que, teòricament, es va veure trasbalsada fa un mes per una explosió industrial mai vista. Què ha passat des de llavors? Apatia, desinterès, indiferència… La gent ja no està disposada a mobilitzar-se ni quan sent la por i l’angoixa a tocar de casa?

Foto: David Oliete.

És evident que la marxa d’aquest dimecres demostra l’escassíssima capacitat de mobilització dels sindicats i del món veïnal; revela que els tarragonins del centre de la ciutat no s’han sentit interpel·lats pel debat posterior a l’explosió; evidencia que els tarragonins dels barris de Ponent i Sant Salvador tampoc han mobilitzat gaire als seus veïns;  i prova que, majoritàriament, la societat tarragonina i la dels pobles i ciutats de l’entorn (on era la gent de La Canonja, Vila-seca, La Pobla o el Morell?) no volen veure un problema en la seguretat de les indústries químiques.

Els tarragonins del centre no se senten interpel·lats pel debat sobre la seguretat a la indústria

El punt d’inflexió que detectava l’endemà de l’accident a la concentració convocada a la plaça de la Font per la plataforma Cel Net no té avui continuïtat. Enrere queden articles d’opinió com aquest que parlaven d’una nova relació entre la indústria i la societat, i d’una Tarragona que despertava.

És evident que res tornarà a ser igual, però també és evident que la força dels poders públics i la ciutadania davant el sector químic és avui més petita que fa una setmana.

Foto: David Oliete.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *