Carregant ...

Un Erasmus a mig gas a Tarragona

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Joyce de Campos, estudiant d’Enginyeria Química. Foto: cedida.

Fer un Erasmus és una opció pels estudiants que volen canviar temporalment la seva ciutat per anar a un altre país i conèixer la seva gent i els seus costums, i fer-ho, de pas, aprenent un altre idioma. A Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili no ha abandonat aquests intercanvis d’estudiants malgrat la pandèmia, i nombrosos estudiants internacionals s’han incorporat a les classes de diferents carreres. Al FET hem parlat amb tres alumnes d’altres països per veure com han enfrontat el repte d’aprofitar al màxim la seva estada a Tarragona, en un context de pandèmia mundial.

Alumnes d’altres països lamenten que la pandèmia els impedeix la interacció social

“Sempre he tingut el somni de sortir del Brasil per estudiar, conèixer gent i noves cultures: i això ho he aconseguit a Tarragona”, assegura Joyce de Campos, estudiant d’Enginyeria Química al Campus Sescelades. Ella ve de la Universidade Federal da Bahia, una de les més importants del Brasil, i en el seu moment va haver d’escollir entre Tarragona i Madrid per la seva estada. Les fotos que va trobar a internet la van ajudar a decidir-se, entre l’arquitectura i les platges: “Tarragona és una ciutat mot bonica”.

Han fet gairebé totes les classes virtuals, però asseguren que val la pena l’experiència de viatjar

Joyce de Campos va arribar aquí al setembre amb les expectatives molt altes, però explica que la realitat va ser com una galleda d’aigua freda, perquè no ha pogut fer ni una sola classe presencial per la situació sanitària. “Es fa difícil seguir les classes virtuals però el nivell del professorat és molt alt”, explica ella. A punt d’acabar la seva estada i tornar-se’n al Brasil, una empresa de Madrid la va agafar d’estudiant en pràctiques i va decidir quedar-se. Vol aprofitar al màxim el seu permís d’estudiant.

Julia Akihoshi. Foto: cedida.

En una situació semblant es troba Julia Akihoshi, també procedent de la universitat brasilera de Bahia. Ella tenia clar des del principi que ni la pandèmia estroncaria els seus plans de viatjar per estudis, i quan va tenir oportunitat va fer les maletes i va aterrar a Tarragona per acabar els seus estudis d’Enginyeria. Ella explica que potser no està vivint “l’experiència Erasmus coneguda com sortir de festa i emborratxar-se” però que la seva vivència és increïble perquè no buscava aquest tipus de diversió.

Les brasileres Joyce de Campos i Julia Akihoshi, i la francesa Diane Simon valoren pel ‘Fet’ aquest curs

En un context en què els bars, els restaurants i les discoteques han tancat indefinidament es fa molt difícil conèixer gent i integrar-se a la comunitat. Ens hem quedat sense interaccions socials i un es planteja sincerament si val la pena desplaçar-se a un altre país per fer les classes virtualment. Julia Akihoshi ho té clar: sí, val la pena. Ella no estava disposada a malbaratar la seva estada a Tarragona: s’ha apuntat a les classes de l’Ajuntament per aprendre l’idioma i ha conegut gent que, com a ella, li agrada l’escalada. “Siurana, Prades i Arbolí són paradisos per escalar”, diu, fascinada.

Han quedat captivades per alguns encants i l’estil de vida de Tarragona

Akihoshi ha fet totes les classes i els exàmens en línia, però s’ho agafa amb filosofia: “Ells no en tenen la culpa i jo tampoc”. Reconeix que va escollir unes determinades matèries per conèixer més gent i que relacionar-se ha estat molt complicat, però els companys l’ajuden molt. La brasilera ha observat els costums tarragonins i ha quedat captivada de la forta presència de la cultura popular, la gastronomia i un estil de vida “més tranquil” que el del seu país, fins i tot en un any pandèmic: “Tinc clar que m’agradaria quedar-me a Tarragona a treballar, aquí es viu molt millor”.

Diane Simon. Foto: cedida.

La tercera estudiant és Diane Simon, de la Universitat de Rouen, al nord de França. Va pensar que el mar i les història feien de Tarragona el lloc ideal per seguir els seus estudis de Llengua i Literatura Hispàniques i per això va fer cap aquí. Ella ha tingut més sort i pot dir que ha entrat al Campus Catalunya per fer-hi exactament tres classes presencials d’alemany, una matèria de la carrera. La resta, totes han estat virtuals.

Tot i la pandèmia, la URV manté els programes de mobilitat amb estudiants de tot el món

“La pandèmia m’ha impedit conèixer gent i no estic aprofitant l’Erasmus com m’agradaria”, es lamenta Simon, que voldria anar al campus encara que fos només de tant en tant per veure els seus companys. Va arribar al setembre i es quedarà fins el mes de juny, exceptuant unes petites vacances de Nadal en què ha aprofitat per tornar a casa a veure la família. L’estudiant d’Hispàniques té clar que tornarà a Tarragona, més endavant i quan tot torni a la normalitat, per veure les festes de Santa Tecla. Els companys n’hi han parlat i té curiositat per descobrir la ciutat com es mereix.

Un centenar d’alumnes de fora fan l’erasmus enguany a Tarragona, la meitat del curs passat

Elles tres formen part del grup de 102 alumnes que aquest curs 2020-2021 estan realitzant l’Erasmus a la URV. La xifra contrasta clarament amb els 202 estudiants que van fer la mobilitat el curs passat, dels quals 83 la van interrompre per la Covid a partir del mes de març. I la xifra encara es diferencia més si la comparem amb el curs 2018-2019, quan 332 alumnes d’arreu del món van venir a Tarragona a fer l’erasmus.

Les tres protagonistes de l’article, doncs, s’han hagut d’enfrontar a la incertesa de la pandèmia i han triat l’opció més arriscada: sortir de la zona de confort i exposar-se a una nova ciutat amb un altre idioma. La pràcticament nul·la presencialitat a les classes i la situació general han reduït dràsticament les interaccions socials, la pròpia raó de ser d’un intercanvi universitari. Les tres noies coincideixen en remarcar que es fa difícil aprofitar la seva estada, però que sempre hi ha maneres de rendibilitzar el viatge: “És complicat, però ho he aprofitat al cent per cent del que podia”, assegura la brasilera Julia Akihoshi. L’objectiu és no perdre cap oportunitat i rendibilitzar al màxim un Erasmus a mitges.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *