Advertisement
Carregant ...

Gonzalo Lindín: artista, mestre i agitador cultural

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Dues obres pictòriques de Gonzalo Lindin al Museu d’Art Modern de Tarragona. Foto: Alberich Fotògrafs.

Va ser professor de l’escola Taller d’Art de la Diputació de Tarragona durant gairebé 40 anys (del 1948 al 1985) i es va implicar en diversos col·lectius d’artistes de la ciutat per oferir una mirada més innovadora i arriscada. Amb aquests avals i la qualitat de la seva obra, Gonzalo Lindín rep ara el reconeixement del Museu d’Art Modern de Tarragona, coincidint amb el centenari del seu naixement.

El Museu d’art modern recorda el pintor, coincidint amb el centenari del seu naixement

Visitem l’espai dedicat a l’artista i professor amb el director del museu, Manel Margalef. Hi ha quatre obres exposades, que formen part del fons patrimonial de la Diputació. Són paisatges que van del 1946 -“Castell Vell”, premi premi de pintura Tapiró- a altres creacions de la dècada dels vuitanta. “Transició del realisme a l’abstracció”, en paraules de Margalef.

Lindín va ser professor durant quatre dècades de l’escola taller d’art de Tarragona

Antonio Gonzalo Lindín neix el 1920 a Oviedo, però aviat s’arrela a les comarques de Tarragona. S’inicia en la pintura de la mà del seu mestre Ignasi Mallol quan amb catorze anys ingressa a l’Escola Taller de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya. “Amb ell descobreix el paisatge del Priorat, la seva fons principal d’inspiració a partir dels anys setanta quan instal·la el seu estudi a Cornudella”, explica la seva filla Anna Gonzalo.

El contrast entre obra realista (al fons, a la dreta) i més abstracta (a l’esquerra, en primer pla). Foto: Alberich Fotògrafs.

Cabdal en la seva trajectòria és el viatge a París de 1955 on entra en contacte amb Manessier, Bertholle i G. Richier. És a partir de llavors que “progressivament abandona la figuració i la influència de Mallol per explorar un estil molt personal que evoluciona fins a arribar a una etapa madura que s’ha anomenat ‘abstracció poètica’”, descriu la filla.

Els paisatges del Priorat van ser la principal font d’inspiració de l’artista

“La seva trajectòria es va inspirar en els nous corrents que arribaven d’Europa i els va traslladar a unes visions més innovadores sobre l’espai i el paisatge del Camp de Tarragona”, subratlla el director del museu. És una etapa d’exposicions importants i de premis com el Ciutat de Barcelona i un de la III Biennal d’art hispanoamericà. Antoni Salcedo i Assumpta Rosés són qui millor han analitzat l’obra de l’artista.

La mostra es pot visitar fins a inicis de juliol. Foto: Alberich Fotògrafs.

De manera paral·lela a la seva obra pictòrica, Gonzalo Lindín destaca en l’àmbit de la docència a l’escola Taller d’Art de la Diputació de Tarragona (com a professor i com a director) i en el camp de la promoció cultural: dirigint la sala d’exposicions del Sindicat d’Iniciativa i Turisme i participant en la creació de grups d’artistes locals: el Grup dels Dimecres (1952), el Pere Johan (1959) i el més important, el Grup Tarragona (1970). L’objectiu sempre és oferir una visió més moderna de l’art a la societat enmig de la grisor de la dictadura.

Lindín va promoure grups d’artistes locals amb una visió moderna en plena dictadura

El pintor mor als 79 anys deixant una ingent obra i un bon record entre amics, col·legues i alumnes. L’exposició del MAMT, oberta al públic fins al 4 de juliol, s’ubica en una sala de la primera planta de l’edifici del carrer de Santa Anna que, a criteri de Manel Margalef, vol ser “polivalent” i destinada a “artistes amb obra consolidada i que mereixen el nostre reconeixement”. Gonzalo Lindín n’és, merescudament, el primer protagonista.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *