Advertisement Advertisement
Carregant ...

L’arquitecte creador de la seu del Port de Tarragona

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

L’arquitecte Josep Maria Garreta. Foto: cedida.

Josep M. Garreta i Cusidó (1941) és un arquitecte i polític tarragoní que es defineix com un home de mar. Sense deixar les seves arrels tarragonines, ha sabut créixer en el món de les belles arts i crear una part del patrimoni existent en la ciutat. La seva història professional comença l’any 1967, quan es llicencia en arquitectura i s’especialitza en urbanisme; Garreta marxa a Leicester (Regne Unit) per formar-se com arquitecte durant uns mesos i, més tard, l’any 1973, es diploma com a tècnic urbanista a l’Institut d’Estudis de l’Administració Local de Madrid. Des de llavors la seva carrera professional no va parar de créixer.

Josep Maria Garreta és autor d’altres equipaments rellevants de la ciutat

Garreta ens explica com va començar en el món de l’arquitectura: “El meu tiet era mestre i des de petit em feia extraescolars i m’ensenyava a dibuixar”. En el moment de triar una feina “buscava un treball artístic perquè és el que em va inculcar ell. Volia estudiar belles arts, però tenia poques sortides, o arquitecte, però en aquell moment la gent trigava molt a poder ingressar a l’Institut. L’examen d’ingrés era molt dur, però el vaig superar i vaig entrar, tot va sortir rodat”. Entre les seves influències està el seu mestre i arquitecte Pere Reig, amb el qual va treballar els primers anys professionals.

De seguida que va acabar la carrera, va tornar a Tarragona i allà es va fer realitat la seva primera gran creació, el camp de futbol del Gimnàstic. Va ser l’obra que el va donar a conèixer aquí a la ciutat. Va ser director d’obres i arquitecte en cap de la Diputació de Tarragona. En ell recauen obres com la restauració del cimbori del Monestir de Poblet, la residència i centre de dia la Mercè (1978), la seu de l’Autoritat Portuària (1978-1980), el Museu d’Art Modern de Tarragona (1987-1990) i la seu de la Diputació de Tarragona (1987).

Un edifici emblemàtic 

Pel que fa a la creació de la seu del Port, l’encàrrec li va arribar a la segona meitat dels anys 70 com a resultat d’unes conferències sobre urbanisme: “Quan t’arriba un projecte com aquest amb tot el tema arquitectònic i creatiu, ets sents obligat a fer uns plantejaments limitats per les existències i el pressupost; també per la seva funcionalitat i, a més, en aquest cas que et demanaven un edifici representatiu, era un repte”. Garreta parla d’un immoble que aplegués molts aspectes relacionats amb la diversitat i el paisatge del Port.

Un edifici dinàmic que es descriu fins a certs punts agressius: “Tothom ha classificat l’obra del Port com un exemple de “brutalisme” arquitectònic; els crítics van aprendre a França que el formigó es deia béton brut i d’aquí ve el nom de brutalisme; són arquitectures sense revestir amb formigó, són estructures nítides sense manipulació”.

L’arquitecte diu sentir-se satisfet i emocionat perquè “la gent realment l’ha agafat com un emblema, que era el meu objectiu.”

La seu administrativa de l’Autoritat Portuària ha viscut els darrers mesos una profunda remodelació i està a punt per reobrir-se aquest estiu.

Visió de la façana de l’antiga seu del Port de Tarragona on s’hi pot apreciar que la 1a i la 3a plantes són iguals, i que la 2a i la 4a també ho són. Foto: Ricard Lahoz.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *